Festival d'escacs de Biel

Festival d'escacs de Biel

Tipus	torneig d'escacs
Localització  i  dates
Localització	Biel/Bienne (Districte administratiu de Bienne) 47° 08′ 14″ N, 7° 14′ 50″ E / 47.1372°N,7.2472°E / 47.1372; 7.2472
Estat	Suïssa
Vigència	1968 –
Freqüència	anual
Altres
Lloc web	bielchessfestival.ch

El Festival d'escacs de Biel és un torneig d'escacs que se celebra anualment durant el mes de juliol al municipi suís de Biel/Bienne. És el principal esdeveniment escaquístic que es fa a Suïssa, i el 3r festival d'escacs més antic d'Europa després del Torneig de Hastings^[1] i el Torneig de Wijk aan Zee (la primera edició del torneig de Wijk aan Zee fou el 1938).

La primera edició del torneig de Biel/Bienne se celebrà el 1968, i fins a 1976 va ser organitzat com un obert per sistema suís a 11 rondes.

A partir de 1977 se celebra també en paral·lel al torneig obert un torneig reservat a Grans Mestres, per invitació, jugat per sistema round-robin, que ha anat variant de nombre de rondes; l'edició de 1977 va tenir 16 participants (i 15 rondes). El 1987 es va jugar un torneig a doble volta amb vuit participants, i des de llavors el torneig de mestres s'ha jugat diverses vegades a doble volta amb sis participants.

Torneigs interzonals (1976, 1985 i 1993)

Tres de les edicions del torneig varen servir com a Torneig Interzonal, dins el cicle dels corresponents campionats del món, les dels anys 1976, 1985 i 1993.

Palmarès dels torneigs interzonals de Biel/Bienne

• 1976 : Bent Larsen ( Dinamarca).
• 1985 : Rafael Vaganian ( Unió Soviètica).^[2]
• 1993 : Borís Guélfand ( Belarús). Aquest torneig, el darrer interzonal organitzat per la FIDE, va ser probablement el torneig més fort mai organitzat sota el sistema suís, amb la presència de gran part de l'elit mundial del moment: Gata Kamsky, Vladímir Kràmnik, Viswanathan Anand, Michael Adams, Vassili Ivantxuk, Aleksei Xírov, Judit Polgár, Víktor Kortxnoi, Vassili Smislov, Vesselín Topàlov, Lajos Portisch, Aleksandr Khalifman.

Quadre d'honor del torneig

#	Any	Torneig de GM	Torneig Obert
1	1968		Edwin Bhend (Suïssa)
2	1969		Jan Timman (Països Baixos)
3	1970		Predrag Ostojic (Iugoslàvia)
4	1971		Stanimir Nikolic (Iugoslàvia)
5	1972		Milan Vukic (Iugoslàvia)
6	1973		Milan Vukic (Iugoslàvia)  Janos Flesch (Hongria)
7	1974		Bela Soos (Romania)
8	1975		Mišo Cebalo (Iugoslàvia)  John Pigott (Austràlia)  David Parr (Austràlia)
9	1976	Bent Larsen (Dinamarca) (Interzonal)	Dragutin Sahovic (Iugoslàvia)  Radovan Govedarica (Iugoslàvia)
10	1977	Tony Miles (Anglaterra)	Miguel Quinteros (Argentina)
11	1978		Charles Partos (Suïssa)
12	1979	Víktor Kortxnoi (Suïssa)	Yehuda Gruenfeld (Israel)  Jean Hebert (Canadà)
13	1980	Yehuda Gruenfeld (Israel)	Israel Zilber (Estats Units)  Josip Rukavina (Iugoslàvia)  Beat Züger (Suïssa)  Peter Scheeren (Països Baixos)
14	1981	Eric Lobron (Alemanya)  Vlastimil Hort (Txecoslovàquia)	Nathan Birnboim (Israel)  Laszlo Karsa (Hongria)  Ron Henley (Estats Units)  Eduard Meduna (Txecoslovàquia)
15	1982	John Nunn (Anglaterra)  Florin Gheorghiu (Romania)	Ivan Nemet (Iugoslàvia)
16	1983	Tony Miles (Anglaterra)  John Nunn (Anglaterra)	Jaan Eslon (Suècia)
17	1984	Vlastimil Hort (Alemanya)  Robert Hübner (Alemanya)	Carlos Garcia-Palermo (Argentina)
18	1985	Rafael Vaganian (Unió Soviètica) (Interzonal)	Ian Rogers (Austràlia)  Alon Greenfeld (Israel)
19	1986	Lev Polugaievski (Unió Soviètica)  Eric Lobron (Alemanya)	Daniel Campora (Argentina)
20	1987	Borís Gulko (Estats Units)	Lev Gutman (Israel)
21	1988	Ivan Sokolov (Iugoslàvia)  Borís Gulko (Estats Units)	Gennadi Kuzmin (Unió Soviètica)
22	1989	Vassil Ivantxuk (Unió Soviètica)	Matthias Wahls (Alemanya)
23	1990	Anatoli Kàrpov (Unió Soviètica)	Víktor Gàvrikov (Unió Soviètica)
24	1991	Aleksei Xírov (Espanya)	Zurab Sturua (Unió Soviètica)
25	1992	Anatoli Kàrpov (Rússia)	Alexander Shabalov (Letònia)
26	1993	Plantilla:Country data Belarús (Interzonal)	Vadim Milov (Israel)
27	1994	Víktor Gàvrikov (Suïssa)	Utut Adianto (Indonèsia)
28	1995	Alexei Dreev (Rússia)	Ígor Glek (Alemanya)
29	1996	Anatoli Kàrpov (Rússia)	Zurab Sturua (Geòrgia)
30	1997	Viswanathan Anand (Índia)	Ildar Ibragimov (Rússia)
31	1998	Mladen Palac (Croàcia)	Miloš Pavlović (Iugoslàvia)
32	1999	Jeroen Piket (Països Baixos)	Vadim Milov (Suïssa)
33	2000	Piotr Svídler (Rússia)	Boris Avrukh (Israel)
34	2001	Víktor Kortxnoi (Suïssa)	Boris Avrukh (Israel)
35	2002	Ilià Smirin (Israel)	Miloš Pavlović (Iugoslàvia)
36	2003	Aleksandr Morozévitx (Rússia)	Mikhail Ulibin (Rússia)
37	2004	Aleksandr Morozévitx (Rússia)	Christian Bauer (França)
38	2005[3]	Borís Guélfand (Israel)  Andrei Volokitin (Ucraïna)	Mikhail Kobalia (Rússia)
39	2006[4]	Aleksandr Morozévitx (Rússia)	Bartosz Soćko (Polònia)
40	2007	Magnus Carlsen (Noruega)	Mikhail Ulibin (Rússia)
41	2008[5]	Ievgueni Alekséiev (Rússia)	Vladimir Belov (Rússia)
42	2009	Maxime Vachier-Lagrave (França)	Boris Grachev (Rússia)
43	2010[6]	Fabiano Caruana (Itàlia)	Aleksandr Riazàntsev (Rússia)
44	2011	Magnus Carlsen (Noruega)	Ni Hua (Xina)
45	2012[7]	Wang Hao (Xina)	Igor Kurnosov (Rússia)
46	2013[8]	Maxime Vachier-Lagrave (França)	Pentala Harikrishna (Índia)
47	2014[9]	Maxime Vachier-Lagrave (França)	Baskaran Adhiban (Índia)
48	2015[10]	Maxime Vachier-Lagrave (França)	Emil Sutovsky (Israel)
49	2016[11]	Maxime Vachier-Lagrave (França)	Samuel Shankland (Estats Units)[12]
50	2017	Hou Yifan (Xina)	Mateusz Bartel (Polònia)
51	2018[13]	Xakhriar Mamediàrov (Azerbaidjan)	Suri Vaibhav (Índia)
52	2019	Santosh Gujrathi Vidit (Índia)	Amin Tabatabaei (IRI)

Notes i referències

1. La primera edició del Torneig de Hastings fou el 1895, tot i que no es va reprendre de manera regular fins al 1920.
2. Sericano, C. «Interzonal de Biel 1985, quadre de classificació final» (en italià). La grande storia degli scacchi. [Consulta: 15 maig 2011].
3. El torneig es jugà del 17 al 27 de juliol de 2005; hi participaren 6 jugadors, en una lliga a doble volta. La classificació fou: 1r i 2n, ex aequo, Borís Guélfand i Andrei Volokitin, 3r. Yannick Pelletier, 4t. Hikaru Nakamura, 5è Christian Bauer i 6è Magnus Carlsen.
4. «The remarkable Alexander Morozevich wins Biel». ChessBase News, 04-08-2006. [Consulta: 10 novembre 2013].
5. «Resultats, classificació final, i fotos, del Festival Internacional de Biel 2008» (en anglès). lloc web oficial, 20-06-2009. [Consulta: 30 abril 2011].^{[Enllaç no actiu]}
6. Crowther, Mark. «Biel Chess Festival 2010 » (en anglès). TWIC, 29-07-2010. Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 15 juny 2011].
7. «45th Biel Chess Festival 2012». The Week in Chess, 02-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-15. [Consulta: 2 novembre 2014].
8. «46th Biel Chess Festival 2013». The Week in Chess, 22-07-2013. Arxivat de l'original el 2013-04-19. [Consulta: 23 agost 2014].
9. «47th Biel Chess Festival 2014». The Week in Chess, 14-08-2014. Arxivat de l'original el 2013-04-19. [Consulta: 23 agost 2014].
10. «48th Biel Chess Festival 2015». fide. [Consulta: 31 juliol 2015].
11. In 2016 a match between Maxim Vachier-Lagrave and Piotr Svídler took place instead of the traditional round-robin Grandmaster Tournament.
12. «Biel Main Open: resounding victory for Shankland». chessbase.com. [Consulta: 10 agost 2016].
13. Doggers, Peter. «Carlsen Finishes 2nd Behind Mamedyarov in Biel» (en anglès). Chess.com, 01-08-2018. [Consulta: 27 gener 2020].

Enllaços externs

• Festival d'escacs de Biel - Lloc web oficial
• «Històric de guanyadors del Torneig i dels Interzonals de Biel» (en anglès). bielchessfestival.ch. Arxivat de l'original el 2015-07-17. [Consulta: 19 juny 2013].
• «Històric campions Festival de Biel». Arxivat de l'original el 12 de març 2016. [Consulta: 25 gener 2016]. (anglès)