Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Rhizopogon roseolus | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Fungi |
Classe | Agaricomycetes |
Ordre | Boletales |
Família | Rhizopogonaceae |
Gènere | Rhizopogon |
Espècie | Rhizopogon roseolus (Corda) Th. Fr. |
Nomenclatura | |
Basiònim | Splanchnomyces roseolus |
Sinònims |
El fetjó o patata de bosc (Rhizopogon roseolus) és un fong semihipogeu, és a dir, es desenvolupa mig enterrat sota terra.
Esporòfor: de 2 a 4 cm., en forma de patata, semihipogea, amb alguns rizomorfs, amb la cutícula una mica clivellada, d'un color primer blanquinós i aviat rosat o bru vermellós. El peridi és rogenc violaci al tall i al seu interior es troba la gleva, a on es troben les espores. Aquesta al principi és de color crema a verdós, passant a ser més obscura fins a marró fosc en els exemplars de més edat. La gleva està formada per petits lòculs que fan que sigui espongiforme. Olor i sabor inapreciable, desagradable en els exemplars vells.
Espores: ovalades, llises amb dues gotes lipídiques, de 7,5-11 x 3-3,5 micres, color groc pàlid.
Creix associat a pins i és prou freqüent a Mallorca i Eivissa.
Es pot confondre amb altres espècies de Rhizopogon, totes bastant semblants entre si, com per exemple Rhizopogon luteolus que és de color oliva i no envermelleix.
És comestible de jove encara que de poca qualitat.