Fibre Channel o Canal de Fibra (FC) és una tecnologia de xarxa utilitzada principalment per a xarxes d'emmagatzematge, disponible al principi a la velocitat d'1 Gb/s i després a 2, 4 i 8 Gb/s.
El Canal de Fibra està estandarditzat pel Comité Tècnic T11 del Comité Internacional per a Estàndards de Tecnologies de la Informació, comitè acreditat per l'Institut d'Estàndards Nacional Americà.
Va ser creat per utilitzar-se principalment al camp de la supercomputació, però s'ha convertit en el tipus de connexió estàndard per a xarxes d'emmagatzematge dins de l'àmbit de l'emmagatzematge empresarial. A pesar d'utilitzar aquest nom, la senyalització del Canal de Fibra pot funcionar tant sobre parells de coure, com sobre cables de fibra òptica.
El protocol de Canal de Fibra (FCP) és el protocol d'interfície de SCSI sobre Fibre Channel.
El canal de fibra començar el seu desenvolupament el 1988, amb l'aprovació de l'estàndard per ANSI en 1994, com una forma de simplificar el sistema HIPPI, llavors en ús per a funcions similars. HIPPI utilitzava una mànega de 50 parells i connectors molt grans, i estava limitat en la longitud dels cables. El canal de fibra va ser especialment interessant per simplificar les connexions i augmentar les distàncies, més que per augmentar la velocitat. Més tard va ampliar la seva aplicació a l'emmagatzematge en disc SCSI, permetent velocitats més elevades i un nombre molt més elevat de dispositius.
També va aportar suport per a un nombre elevat de protocols de nivell superior, incloent SCSI, ATM i IP, sent per SCSI el seu ús més freqüent.
Un enllaç al canal de fibra consisteix en dues fibres unidireccionals que transmeten en direccions oposades. Cada fibra està unida a un port transmissor (TX) i a un port receptor (RX). Depenent de les connexions entre els diferents elements, podem distingir tres tipologies principals de canal de fibra:
Característica | Punt a Punt | En Anell | Commutada |
---|---|---|---|
Ports (max.) | 2 | 127 | ~16777216 (224). |
Mida d'adreça | N/A | 8-bit ALPA | 24-bit
Port ID |
Assignació d'adreça | N_Port Login | Inicialització de bucle i Login del medi | Login
del medi |
Connexions simultànies | 1 | 1 | Ports/2 |
Efecte de fallada port | Fallada enllaç | Fallada Anell, excepte si ponteja | Fallada d'enllaç entre switch i port |
Manteniment simultani | Enllaç caigut | Pot afectar l'anell complet | Caiguda de l'enllaç entre switch i port |
Expansió | Enllaços addicionals P2P | Connexió de nou enllaç al controlador | Connexió de nou enllaç al commutador |
Redundància | Afegir enllaç P2P redundant | Ús d'enllaços duals | Ús de commutadors redundants |
Velocitats d'enllaç suportades | Totes | Totes(Tots els seus dispositius) | Totes (possibilitat de mescla) |
Tipus de medi suportat | Tots | Tots | Tots |
Classes de serveis suportades | Totes | 1, 2 i 3 | Totes |
Entrega de trames | Ordenades | Ordenades | Ordre no garantida |
Accés al medi | Dedicat | Arbitrari | Dedicat |
Cost per port | Cost de port | Cost de port + cost d'anell (concentrador) | Cost de port + cost de port en switch |
El canal de fibra és un protocol amb cinc capes, anomenades:
FC0, FC1 i FC2 també es coneixen com a FC-PH, les capes físiques del canal de fibra.
Les implementacions del canal de fibra estan disponibles a 1, 2 i 4 Gbit/s. Un estàndard a 8 Gbit/s està en desenvolupament. Un desenvolupament a 10 Gbit/s ha estat ratificat, però en aquest moment només s'usa per interconnectar switches. No hi ha encara iniciadors ni dispositius de destinació a 10 Gbit/s basats en l'estàndard. Els productes basats en els estàndard a 1, 2, 4 i 8 Gbit/s han de ser interoperables, i compatibles cap enrere; l'estàndard a 10 Gbit/s, però, no serà compatible cap enrere amb cap de les implementacions més lentes.
Al canal de fibra es defineixen els següents ports:
Tipus de medi | Velocitat(Mbps) | Transmissor | Variant | Distància |
---|---|---|---|---|
Fibra monomode | 400 | Làser de 1300 nm de longitud d'ona | 400-SM-LL-I | 2 m – 2 km |
200 | Làser de 1550 nm de longitud d'ona | 200-SM-LL-V | 2 m – >50 km | |
Làser de 1300 nm de longitud d'ona | 200-SM-LL-I | 2 m – 2 km | ||
100 | Làser de 1550 nm de longitud d'ona | 100-SM-LL-V | 2 m – >50 km | |
Làser de 1300 nm de longitud d'ona | 100-SM-LL-L | 2 m – 10 km | ||
100-SM-LL-I | 2 m – 2 km | |||
Fibra multimode (50 µm) | 400 | Làser de 800 nm de longitud d'ona | 400-M5-SN-I | 0,5 m – 150 m |
200 | 200-M5-SN-I | 0,5 m – 300 m | ||
100 | 100-M5-SN-I | 0,5 m – 500 m | ||
100-M5-SL-I | 2 m – 500 m | |||
Fibra multimode (62,5 µm) | 400 | 400-M6-SN-I | 0,5 m – 70 m | |
200 | 200-M6-SN-I | 0,5 m – 150 m | ||
100 | 100-M6-SN-I | 0,5 m – 300 m | ||
100-M6-SL-I | 2 m – 175 m |
Els switches del canal de fibra es divideixen en dues classes. Aquesta classificació no és part de l'estàndard, i es deixa en mans del fabricant.
Brocade, *Cisco y *McData disposen de commutadors tant directors como fabric. *QLogic Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine. disposa de switches fabric. Si s'utilitzen commutadors de diferents proveïdores en la mateixa instal·lació, treballaran per defecte en mode d'interoperabilitat, des habilitant algunes funcions avançades propietàries.
Hi ha disponibles HBA per al canal de fibra per als principals sistemes, arquitectures d'ordinador i bus, incloent-hi PCI i SBus (ja obsolet). Cada HBA té un identificador únic (World Wide Name), similar a l'adreça MAC en Ethernet en el fet que utilitza un identificador únic repartit per rangs entre els fabricants (repartiment realitzat per IEEE), i que serveix al switch del canal de fibra per identificar les targetes (HBA) que té connectades. Però, els WWNs són més llargs (8 bytes). A més, es distingeixen dos tipus de WWNs en un HBA: WWN de node, compartit per tots els ports d'un adaptador de host, i un WWN de port, únic per cada port. Exemple de fabricants de HBAs: Emulex, LSI Logic,QLogic Arxivat 2014-12-24 a Wayback Machine., Alacritech y ATTO Technology.
Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |