En construcció naval tradicional, amb bucs de fusta, una filada o traca[1] és el conjunt de peces de fusta (disposades una rere l'altra) que van de proa a popa en posició aproximadament horitzontal formant part del folre. Una filada es compon de taules, llates o llistons. El costat del folre del buc d'un vaixell està format per un cert nombre de filades que reposen sobre les quadernes i estan unides a aqueixes.
La coberta d'un vaixell de fusta tradicional també està formada per filades (de peces de fusta).
Amb filades llargues de peces de fusta (formades amb unions de caixa i metxa sense fiador) cosides cadascuna a les dels costats.
Alguns exemples d'aquesta mena de construcció són les barques solars egípcies. Un dels avantatges del sistema és que proporciona bucs desmuntables amb relativa facilitat.
El sistema de construcció dels grans vaixells de l'antiguitat (l'encadellat amb fiador de les planxes del folre) fou d'origen fenici. Els romans l'anomenaven "encadellat fenici" ("coagmenta punicana", en llatí plural).[8]
En sentit horitzontal podien distingir-se les filades.
La construcció típica del buc des de l'època medieval es basava en una estructura (costellam)i un folre format per filades de peces de fusta.
L'estructura estava formada per:
roda de proa
quilla o carena
sobrequilla
roda de popa
en alguns casos la peça anterior se substitueix pel codast
Algunes filades, generalment més gruixudes que les altres del mateix folre, tenen un nom especial.
La paralla[9] o paraia[10] és la primera filada que va al costat de la quilla (una per cada banda). Generalment van mig encaixades en una regata que presenta la quilla (vegeu figura).
El trancanill és la filada més alta del folre i és la que junta amb la coberta. Les solucions constructives poden ser diverses i molt diferents.
La cinta pot ser una filada més gruixuda o una filada superposada al folre. Quan hi ha més d'una cinta hi ha unes denominacions tradicionals:
primera cinta
la més baixa, prop de la línia de flotació del vaixell
Una construcció típica de bucs fets a partir de fustes conformades en fred ("cold molded") es basa en folres formats per tres capes encolades (formant un monobuc). Les dues capes interiors estan constituïdes per tires de fusta orientades a 45 graus respecte de l'horitzontal. (Per exemple: en la capa interior les peces va inclinades 45 grues cap a proa; en la segona capa les peces va inclinades 45 grues cap a popa, formant un angle de 90 graus amb les peces de la primera capa). En la capa més exterior les peces va orientades horitzontalment, unides entre si formant filades.
Hi ha molts iots basats en aquest sistema de construcció que permet bucs lleugers i molt sòlids i estancs.[12][13] Una altra aplicació típica és en vaixells dragamines que no poden emprar bucs fabricats amb materials magnètics.[14]
En embarcacions petites el sistema d'emmotllat en fred (o de conformació en fred) és una mica diferent que el dels vaixells més grans. Les peces de fusta són molt primes (1-3 mm) i poden adoptar curvatures molt grans. En molts casos, les diverses capes només es disposen a 45 graus de l'horitzontal i, en tractar-se d'elements d'una sola peça, no es pot parlar de filades.