Aquesta és una espècie erecta, perenne, de tiges gairebé glabres de fins a 80 cm, generalment ramoses i amb poques fulles; arrels amb tubercles ovoides. Fulles basals amb 8-25 parells de grans folíols oblongs i dividits; estípules presents. Inflorescència més ampla que llarga; normalment amb 6 pètals blancs, generalment morats per sota, de 5-9 mm; estams aproximadament de la mateixa longitud. Floreix a la primavera i estiu.
Es reprodueix per llavor i per la divisió de les arrels reptants. Les arrels tuberoses i les fulles joves es poden cuinar com una verdura o menjar crues com una amanida. El gust és agredolç. Les fulles madures tenen l'olor de l'oli de Wintergreen i, aixafades, produeixen l'alliberament del salicilat de metil.[1]
Filipendula vulgaris va ser descrita per Moench i publicada a Methodus Plantas Horti Botanici et Agri Marburgensis : a staminum situ describendi 663, l'any 1794.[3]
Filipendula: nom genèric que deriva del llatí medievalFilipendula = "la filipendula". Segons sembla, aquest nom es recull per primera vegada a l'"Antidotarium" de Nicolaus Praepostius (Salern, Itàlia, segle XII) i, en opinió d'Andrés Laguna, es diu així "por razón de aquellas muchas cabezuelas que cuelgan de su raíz, y parecen pender de un hilo" (lat. filum = "fil"; i pendulus = "pèndul, que penja, penjant")[4]
vulgaris: epítetllatí que significa "vulgar, comú".
↑Dropwort Wildflower finder UK, RW Darlington. Accessed July 2013
↑Vogl S, Picker P, Mihaly-Bison J, Fakhrudin N, Atanasov AG, Heiss EH, Wawrosch C, Reznicek G, Dirsch VM, Saukel J, Kopp B. Ethnopharmacological in vitro studies on Austria's folk medicine - An unexplored lore in vitro anti-inflammatory activities of 71 Austrian traditional herbal drugs. J Ethnopharmacol.2013 Jun13. doi:pii: S0378-8741(13)00410-8. 10.1016/j.jep.2013.06.007. [Epub ahead of print] PubMed PMID: 23770053. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23770053