Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis | |
Escut dels claretians (Cor de Maria travessat, amb Sant Miquel), a la casa mare de l'orde | |
Tipus | Congregació clerical masculina |
---|---|
Nom oficial | Congregació dels Fills Missioners de l'Immaculat Cor de Santa Maria Verge |
Nom oficial llatí | Congregatio Missionariorum Filiorum Immacolati Cordis Beatae Mariae Virginis |
Sigles | C.M.F |
Altres noms | Missioners Claretians, cordimarians |
Hàbit | No n'usen: el del clergat del lloc |
Lema | Surrexerunt filii eius et beatissimam predicaverunt (S'aixecaren els seus fills i l'anomenaren felicíssima) |
Objectiu | Organització de missions, educació i apostolat mitjançant publicacions |
Fundació | 16 de juliol de 1849, Vic per Sant Antoni Maria Claret, Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró |
Aprovat per | Pius IX, en 1860 (1859, aprovació civil) |
Constitucions | Per Antoni Maria Claret, aprovades l'11 de febrer de 1870 |
Patrons | Mare de Déu i Sant Miquel |
Supressió | A Espanya, suprimida entre 1868 i 1875 |
Branques i reformes | Branca femenina (Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes), 1851 |
Primera fundació | Vic (Casa Missió d'Exercicis, al Convent de la Mercè i, després, en una seu nova al mateix lloc), 1849 |
Fundacions destacades | Segòvia (1861), Xile (1870), Xina (1929) |
Fundacions a terres de parla catalana | Col·legis Claret (a Barcelona, Sabadell, Valls, València, etc.) |
Persones destacades | Francesc Crusats i Franch, Pere Marcer i Cuscó, Manuel Esqué i Montseny, Mariano Avellana Lasierra, Étienne Marcellin Granier-Blanc, Màrtirs de Barbastre, Pere Voltas i Montserrat, Pere Casaldàliga i Pla |
Lloc web | http://www.claret.org |
Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr. Llucià Casadevall), amb la finalitat de difondre l'evangelització catòlica a les missions, l'educació dels infants i joves. Aquesta congregació disposa de parròquies, escoles, missions, editorials, mitjans de comunicació... amb un important apostolat a favor dels pobres i marginats. Està estesa pels quatre continents.
La política anticlerical dominant a Espanya durant la primera meitat del segle xix (amb la desamortització de Juan Álvarez Mendizábal o les mesures de Baldomero Espartero i Leopoldo O'Donnell van provocar en el clergat una revifalla dels corrents missioners i catequètics, orientats a donar a conèixer la fe cristiana entre el poble. En aquesta línia, Antoni Maria Claret (1807-1870) va començar a predicar a pobles de Catalunya i Canàries.
Per arribar a més llocs, va pensar de fundar una congregació amb el mateix objectiu: el 16 de juliol de 1849, juntament amb Josep Xifré i Mussach, Jaume Clotet i Fabrés, Esteve Sala, Domenech Fàbregas i Manuel Vilaró, va constituir-se la congregació, posada sota la protecció del Sagrat Cor de Maria.[1] Quan l'any següent va ser nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, Claret hagué de deixar la direcció de la congregació. A partir de 1858, quan Josep Xifré i Mussach, un dels cofundadors, se'n va fer càrrec, l'institut va tenir una gran expansió.[2]