Un soldat alemany armat amb un Flammenwerfer 35 en 1941 | |
Tipus | llançaflames |
---|---|
País d'origen | Alemanya Nazi |
Història de servei | |
En servei | 1935-1945 – 1945 |
Guerres | Segona Guerra Mundial |
Història de producció | |
Dissenyada | 1935-1945 |
Variants | FW-40, FW-41, FW-43, FW-44 i FW-46 |
Especificacions | |
Pes | 35,8 kg |
Munició | Flammöl 19 |
Abast efectiu | 25 metres |
Abast màxim | 30 metres |
Mires | De ferro |
El Flammenwerfer 35, o FmW 35 [1] (de l'alemany llançaflames) era un llançaflames d'un sol usuari, utilitzat durant la Segona Guerra Mundial per les forces de la Wehrmacht i l'exèrcit alemany en conjunt.
Pesava 35,8 kg, i podia carregar 11,8 litres de combustible Flammöl 19, que era una mescla de petroli i quitrà, el qual podia ser projectat a uns 25 metres, amb un màxim de 30 metres. El combustible s'iniciava amb una torxa d'hidrogen, amb una flamarada continua de 10 segons.[2] El dispositiu de foc s'activava al mateix moment amb la Selbstschlussventil que estava situada dins d'una canonada protectora. El Flammenwerfer 35 va ser produït fins a 1941, quan va ser reemplaçat per la versió més lleugera i millorada, el Flammenwerfer 41 va començar a reemplaçar-lo.[3]