Flightradar24 és un servei suec basat en Internet que mostra informació de vol d'avions comercials en temps real en un mapa. Inclou seguiments de vols, orígens i destinacions, números de vol, tipus d'aeronaus, posicions, altituds, rumbs i velocitats. També pot mostrar repeticions de vols seguits en el passat i dades històriques de vol per aerolínia, avió, tipus d'aeronau, àrea o aeroport. Combina dades de diferents fonts però, fora dels Estats Units, majoritàriament d'informació crowdsourced recopilada per voluntaris amb receptors ADS-B. El servei va ser fundat com a passatemps el 2006 per dos entusiastes suecs de l'aviació.[3] Està disponible a través d'una pàgina web o aplicacions de dispositius mòbils.
Sistema de Vigilància Depenent Automàtica (ADS-B). La font principal és una gran quantitat de receptors ADS-B que recopilen dades de qualsevol avió de la seva àrea local, equipats amb un transponedor ADS-B i que envien aquestes dades per Internet en temps real. Els transponedors d'aeronaus utilitzen el GPS i altres paràmetres de vol per transmetre senyals que contenen el registre de l'aeronau, posició, altitud, velocitat i altres dades de vol. Actualment, aproximadament el 80% dels avions d'Europa estan equipats amb ADS-B, i un 60% als Estats Units. Per exemple: tots els avions d'Airbus estan equipats amb ADS-B, però models antics com els Boeing707, 717, 727, 737-200, 747-100, 747-200, 747SP no en duen i generalment no són visibles a no ser que els seus operadors els hagin equipat posteriorment.[4] Els receptors ADS-B típics inclouen SBS-1 de Kinetic Avionic i AirNav d'AirNav-systems, i són gestionats per voluntaris, en la seva majoria entusiastes de l'aviació. La senyal d'ADS-B també es pot rebre i enviar mitjançant una ràdio definida per programari de baix cost.[5]
Multilateració (MLAT). La segona font principal és la multilateració amb receptors propis de Flightradar24. Tots els tipus d'avions són visibles a les àrees cobertes per MLAT, fins i tot sense ADS-B, però calen com a mínim quatre receptors per a calcular la posició d'un avió. Gran part d'Europa i Amèrica del Nord en tenen cobertura, que també creix en molts altres països.[4]
Administració Federal d'Aviació. La informació que falta dels Estats Units es compon majoritàriament de dades amb 5 minuts de retard de l'Administració Federal d'Aviació (FAA), però això pot no incloure el registre i altra informació.
Flightradar24 bloqueja la informació d'ADS-B per a propòsits de "seguretat i privadesa".[4] Per exemple, la posició de l'Air Force One japonès utilitzat per l'emperador japonès i el primer ministre va ser visible fins l'agost de 2014, quan el Ministeri de Defensa japonès va demanar que se'n bloquegés la informació.[6] Això ha fet que la informació de l'avió ja no es publiqui en línia o en aquest lloc web.
El servei va ser fundat per dos entusiastes suecs de l'aviació el 2006 per a Europa del Nord i Central. El 2009 el van obrir, permetent que qualsevol persona amb un receptor ADS-B adequat aportés dades.[3] El servei va tenir una gran exposició el 2010 quan els mitjans de comunicació internacionals el van utilitzar per mostrar les pertorbacions dels vols sobre l'Atlàntic nord i Europa causades per les erupcions del volcà Eyjafjalla.[7][8]
El 2015 també el van utilitzar diversos mitjans per informar sobre la tragèdia del vol 9525 de Germanwings,[13] o sobre com vol 9268 de Metrojet s'havia trencat a l'aire a partir de la informació disponible a Flightradar24.[14]