Fluorur de sodi
  | |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 41,988 Da |
| Rol | cariostatic agent (en)  |
| Estructura química | |
| Fórmula química | NaF |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 2,78 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 4 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 8,156 D |
| Punt de fusió | 1.021 °C 996 °C |
| Punt d'ebullició | 1.704 °C (a 760 Torr) 1.704 °C (a 101,325 kPa) |
| Entropia molar estàndard | 51,5 J/(mol K) |
| Moment dipolar elèctric | 8,156 D |
| Entalpia estàndard de formació | −576,6 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 0 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 2,5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| IDLH | 250 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
El fluorur de sodi, NaF, es presenta a temperatura ambient com un sòlid cristal·lí incolor, mitjanament soluble en aigua. El reticle cristal·lí és cúbic, com el del clorur de sodi. Els cristalls són transparents des de la radiació ultraviolada a la infraroja amb un índex de refracció d'1,327. Fus condueix el corrent elèctric, com que és un compost iònic. En estat natural es troba en el mineral vil·liaumita. El fluorur de sodi és una sal verinosa.
Reactivitat
[modifica]- Reacciona amb els àcids forts, com ara l'àcid sulfúric, H₂SO₄, produint àcid fluorhídric, HF.
- S'obté per neutralització de l'àcid fluorhídric concentrat amb hidròxid de sodi:
- HF + NaOH → NaF + H₂O
Amb un excés d'àcid fluorhídric es forma l'hidrogenofluorur de sodi:
- NaF + HF → NaHF₂
- També es pot obtenir per reacció de l'àcid fluorhídric amb el carbonat de sodi:
- 2 HF + Na₂CO₃ → 2 NaF + H₂O + CO₂↑
i per descomposició tèrmica de l'hexafluorosilicat de sodi, Na₂SiF₆:
- Na₂SiF₆ → 2 NaF + SiF₄↑
Aplicacions
[modifica]S'empra com a reactiu en química analítica i en química orgànica com a agent fluorant. En la indústria serveix com a agent fluidificant en metal·lúrgia per a la producció d'alumini per electròlisi;[1] com a reactiu per a obtenir silicats per fusió i per a purificar altres fluorurs, especialment del hexafluorur d'urani. És un component d'insecticides i altres pesticides. En medicina s'empra com a additiu fluorant concentracions a les aigües minerals, a les sals de cuina i als dentrificis per a la prevenció de la càries dental.[2][3] És un agent anticoagulant. Per la transparència dels cristalls pot servir per fabricar prismes, lents i filtres. És una primera matèria per a fabricar el gas tòxic sarín.[4]
Toxicitat
[modifica]És tòxic en cas d'ingestió o d'inhalació. Pot provocar danyès als òrgans després d'exposicions prolongades o repetitdes. És tòxic per a organismes aquàtics amb efectes nocius duradors. S'ha de portar gants, roba, mascara i ulleres protectores. En cas de contacte amb la pell o amb els cabell cal rentar amb molta aigua i sabó. En cas d'inhalació s'ha de consultar un metge.[5] Hi ha persones que són al·lèrgics al fluorur de sodi.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Guillén, Juan Manuel Calderón; Mestre, Joan-Lluís Zamora i; Cortina, Daniel Castelló. Façanes lleugeres: Manual del projecte arquitectònic. Universitat Politècnica de Catalunya, 2006, p. 18. ISBN 978-84-8301-888-0.
- ↑ «fluorur de sodi». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). TERMCAT. [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ Tipler, Paul Allen; Mosca, Gene. Física per a la ciéncia i la tecnologia. Vol. 2: Electricitat i magnetisme, la llum, Física moderna. volum 2. Reverte, 2020-01-10, p. 1261. ISBN 978-84-291-9371-8.
- ↑ «Londres va vendre fluorur de sodi a Damasc». Ara, 09-09-2013.
- ↑ «Fluorur de sodi». Oficina de Seguretat, Salut i Medi Ambient de la Universitat de Barcelona, 2021. [Consulta: 14 febrer 2024].
- ↑ «al·lèrgia al fluorur de sodi». Lèxic d'al·lèrgies – Cercaterm. TERMCAT, 2021. [Consulta: 14 febrer 2024].
Bibliografia
[modifica]- Ariño, Cristina; Fonrodona, Gemma; Llauradó, Montserrat; Puignou, Lluís. Pràctiques de química analítica bàsica (2a edició). Edicions Universitat Barcelona, 2023-01-25, p. 110. ISBN 978-84-9168-906-5.
- Lajara, Concepció Flaqué; Terrén, Glòria Andreu; Mayolas, Llorenç Puig i; Izquierdo, Pilar Cortés. Química per a l'enginyeria. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2019-03-22, p. 262,0274. ISBN 978-84-9880-732-5.
