Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 101,959 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | F₂O₂S |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Solubilitat | 0,2 g/100 g (aigua, 0 °C) |
Punt de fusió | −136 °C |
Punt d'ebullició | −56 °C (a 760 Torr) |
Pressió de vapor | 15,8 atm (a 21 °C) |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 20 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició a curt termini | 40 mg/m³ (cap valor) |
IDLH | 836 mg/m³ |
Potencial d'escalfament global | 4.732 |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El fluorur de sulfuril, en anglès:Sulfuryl fluoride o sulphuryl fluoride) és un compost inorgànic amb la fórmula SO₂F₂. És un gas que fàcilment es condensa amb les seves propietats més similars al hexafluorur de sofre que al clorur de sulfuril, essent resistent a la hidròlisi fins i tot a 150 °C.[1]
Originàriament va ser desenvolupat per Dow Chemical Company, el fluorur de sulfuril és un insecticida per fumigació per a controlar els tèrmits de la fusta seca, també serveix per al control de rosegadors i els coleòpters. Substitueix el bromur de metil que perjudicava la capa d'ozó.[2]
Durant la seva aplicació en edificis s'han de tancar dins una tenda hermètica i aplicar el gas durant com a mínim 16–18 hores. Després de l'aplicació, els edificis s'han de ventilar durant 6 hores [3] El fluorur de sulfuril és incolor, inodor i no deixa cap residu.[4]
La inhalació de fluorur de sulfuril és perillosa i s'han atribuït morts per enverinament amb aquest producte químic.[5][6][7][8]