Tipus | aeronau i caça |
---|---|
Fabricant | Fokker |
Dissenyat per | Anthony Fokker |
Primer vol | 1915 |
Operador/s | |
Construïts | 54 |
El Fokker E.I (Eindecker I, ‘monoplà‘ en alemany) va ser el primer avió de caça reeixit a entrar en servei amb la Luftstreitkräfte alemanya a mitjan 1915.
El Fokker E.I era una versió de l'avió de reconeixement militar Fokker M.5K al que se li va afegir una metralladora Parabellum MG-14 que disparava sincronitzadament a través del cercle de l'hèlix.[1] Aquesta modificació va ser presentada al Idflieg (la oficina d'inspecció d'aeronaus militars) que va acceptar i va fer una comanda ja amb el nom definitiu. L'E.I va ser dissenyat com un monoplà monoplaça de construcció mixta amb fuselatge de tubs d'acer, ales de fusta i recobriment tèxtil.[2]
En la versió definitiva es va substituir la metralladora per una Maxim LMG 08/15 refrigerada per aigua i es va instal·lar un motor rotatiu de set cilindres Oberursel U O (que era una copia del Gnome).[2]
L'1 de juliol de 1915 el tinent Kurt Wintgens del Feldflieger Abteilung 6b (la precursora del Luftstreikräfte) volant en un E.I va abatre un monoplà francès Morane.[1] La producció del Fokker E.I havia començat a arribar a les unitats del front al juny, el que va marcar l'inici d'un període conegut com l'"Assot de Fokker" durant el qual l'E.I i els seus successors Eindecker van aconseguir en gran part la superioritat aèria sobre el Front Occidental.[3] Se'n van construir un total de 54 unitats fins al juny de 1916.[2]
Dades de The complete book of fighters[2]
Característiques generals
Rendiment