Fondejador

No s'ha de confondre amb Ancoratge (nàutica).

Detall dels cercles de Born, en una carta

Carta d'una zona de fondeig reglamentària

Un fondejador^[1] o ancoratge^[2] és el paratge d'un port, badia, riu, etc. en què per la qualitat, naturalesa i profunditat del fons, hi troben bona subjecció les àncores dels vaixells, i així hi poden quedar aquests resguardats de vents i temporals. En general i resumint, es denomina fondejador el lloc on està ancorada una embarcació. S'indica en les cartes i plànols hidrogràfics per l'abreviatura Fond°, o també pel signe d'una àncora inclinada, amb cep si l'ancoratge és per a vaixells grans i sense cep si és per a embarcacions menors. Les condicions que ha de reunir un bon ancoratge, són (si és possible):^[3]

• que en el seu fons hi agafin bé les àncores, és a dir, que no sigui de pedra ni massa dur, però sí consistent.
• que estigui protegit dels vents més freqüents o perillosos.
• que sigui fàcil d'entrar-hi els vaixells.

És difícil reunir totes aquestes condicions, ja que gairebé mai hi ha un paratge en què s'hi trobin totes a la vegada. Els rumbs donen les enfilacions necessàries per arribar als ancoratges dels ports des de les costes que abasten.^[4]

Referències

1. fondejador a Optimot
2. ancoratge a Optimot
3. Sleightholme, J. D.. Cómo Navegar a Vela. Principios básicos de la navegación de crucero (en castellà). Madrid: Hermann Blume, 1978, p. 60. ISBN 84-7214-076-8. 
4. Sleightholme, J.D.. Cómo Navegar a Vela. Principios básicos de la navegación de crucero (en castellà). Madrid: Hermann Blume, 1978, p. 122. ISBN 84-7214-076-8. 

Vegeu també

• Amarratge
• Àncora

Bibliografia

• Nueva Enciclopedia Larousse. Editorial Planeta. Barcelona 1984. ISBN 84-320-4241-2
• Yates a vela y regatas. Nico Rode. Editorial Teide. Barcelona 1972
• Cómo funcionan las cosas de los barcos. Charlie Wing. Ediciones Tutor S.A. Madrid 2005. ISBN 84-7902-496-8
• Vocabulari marítim.JM. Martínez-Hidalgo i L. Carbonell. Editorial Noray, Barcelona 1998. ISBN 84-7486-105-5