Font del Gat

No s'ha de confondre amb Font del Gat (Rec Comtal).
Infotaula d'obra artísticaFont del Gat

Modifica el valor a Wikidata
Tipusfont Modifica el valor a Wikidata
Gènereart públic Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC42745 Modifica el valor a Wikidata
Art públic de Barcelona
Identificador3809-1
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona1761 Modifica el valor a Wikidata
Localització
Col·lecció
MunicipiMontjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióJardins de Laribal Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 04″ N, 2° 09′ 28″ E / 41.36768°N,2.15782°E / 41.36768; 2.15782

La Font del Gat es troba dins dels jardins de Laribal, al parc de Montjuïc de Barcelona, i està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]

Descripció

[modifica]

És un recinte tancat, en origen privat, al qual s'accedeix a través d'una portalada amb un arc de mig punt al final d'unes llargues escales des del passeig de Santa Madrona. Al pinyó, un plafó ovalat mostra dos gats simètrics negres, i a la tarja hi ha la inscripció 1884.[2] La font està ubicada dins d'una arcada feta amb pedra tosca.[3]

Portal d'accés al recinte on es troba la font i el restaurant construït per Puig i Cadafalch
Gàrgola al restaurant de la font del Gat
1920

Història

[modifica]

Ja a començaments del segle xx, aquesta zona era lloc de trobades populars, com les que feia la Colla de l'Arròs, un grup entre gastronòmic i polític que es reunia en un petit edifici situat on ara hi ha el Museu Etnològic.[3]

El 1908, l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca a Josep Laribal, advocat i periodista, per a convertir-la en un dels primers jardins públics de la ciutat.[2] Posteriorment, entre el 1916 i el 1918, l'arquitecte Jean Claude Nicolas Forestier i el seu ajudant Nicolau Maria Rubió i Tudurí reestructuraren el jardí dins del pla d'urbanització de la muntanya de Montjuïc.[2] El 1919, Forestier va abandonar el projecte per les seves diferències amb Josep Puig i Cadafalch, i finalment fou Rubió i Tudurí que acabà executant les obres, introduint alguns canvis importants respecte al projecte inicial. Es va renovar l'espai de la Font del Gat i es va fer sortir la canella de la boca d'un cap de gat esculpit en pedra per Josep Antoni Homs.[2]

Cap al 1925, Puig i Cadafalch va construir davant mateix de la font un restaurant on hi podien tenir lloc grans celebracions familiars com batejos o comunions, i va refer la urbanització dels jardins.[2] L'edifici va servir durant un temps com a oficines per a la gestió del Parc de Montjuïc fins que a principis del segle xxi va reobrir el restaurant,[2][4] i també va allotjar la seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis.[5] Actualment, és la seu del Centre d'Estudis Olímpics Joan Antoni Samaranch, gestionat per la Fundació Barcelona Olímpica.[6]

La Marieta de l'ull viu

[modifica]

Tan popular era la font, que el periodista i autor teatral Joan Amich li va dedicar una cançó: La Marieta de l'ull viu, que narra els amors de la Marieta amb un soldat, i que es va convertir pràcticament en un himne. També va inspirar un cuplet cantat per la Pilar Alonso i una comèdia interpretada amb gran èxit per en Pep Santpere al teatre Espanyol.[cal citació]

Baixant de la font del Gat una noia, una noia,
baixant de la font del Gat una noia i un soldat.
Pregunteu-li com se diu, Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu, Marieta de l'ull viu.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «PARC DEL LARIBAL: JARDINS I ESCOLA DEL BOSC, FONT DEL GAT, JARDINS I RESTAURANT FONT DEL GAT, ANTIC ROSERAR O JARDINS DE LA TORRE DE LA COLLA DE L'ARRÓS». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «CONJUNT DE LA FONT DEL GAT I JARDINS LARIBAL». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Els Jardins de Laribal». Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ «Restaurant La Font del Gat Barcelona». bcnrestaurantes.com, 2017. [Consulta: 28 febrer 2017].
  5. ↑ «Notícia nova seu de la Reial Federació Espanyola de Tennis». Ajuntament de Barcelona, 30-11-2009. Arxivat de l'original el 2012-03-10.
  6. ↑ Blanchar, Clara «El archivo del olimpismo se podrá consultar en la Font del Gat». El País, 22-12-2018. Arxivat de l'original el 06-02-2018.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font del Gat