Fitxa | |
---|---|
Direcció | Robert Kenner |
Protagonistes | |
Producció | Robert Kenner ![]() |
Música | Mark Adler |
Fotografia | Richard Pearce |
Productora | Magnolia Pictures / Participant Media / River Road Entertainment |
Distribuïdor | Magnolia Pictures i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 2008 ![]() |
Durada | 94 min. |
Idioma original | Anglès |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | documental ![]() |
Tema | agricultura als Estats Units ![]() |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Lloc web | foodincmovie.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Food, Inc. és un documental estatunidenc de 2008 dirigit pel cineasta guanyador d'un Emmy Robert Kenner.[1]
El primer segment del film examina la producció industrial de carn, anomenant-la inhumana i insostenible econòmica i ambientalment.[1][2] El segon segment se centra en la producció industrial de gra i verdures, etiquetant-la també d'econòmica i ambientalment insostenible.[1][2] El tercer i últim segment tracta sobre el poder econòmic i legal de les grans companyies de producció d'aliments (que segons els autors es basa a oferir menjar barat però contaminat i en l'ús de químics basats en el petroli, sobretot pesticides i fertilitzants) i la promoció d'hàbits de consum de menjar insalubres cap al públic americà.[1][2]
El film va ser produït per Pollan i Schlosser (ambdós apareixen també en aquest) i per Participant Media, la companyia que també va produir el documental de 2006 d'Al gore An Inconvenient Truth.[1] Es van emprar tres anys en realitzar el film.[3][4] El director, Kenner, afirma haver gastat grans quantitats del seu pressupost per defensar-se de les demandes legals dels productors industrials de menjar, pesticides i fertilitzants, i altres companyies criticades en el film.[3]
El film (que va ser projectat en nombrosos festivals de cinema a la primavera de 2009) es publicarà comercialment als Estats Units el 12 de juny de 2009 a New York City, Los Angeles i San Francisco, i serà publicat en altres grans ciutats la setmana següent.[2]
Es va realitzar una extensiva campanya de màrqueting per promoure aquesta pel·lícula. Un llibre acompanyant, Food Inc.: A Participant Guide: How Industrial Food Is Making Us Sicker, Fatter, and Poorer-And What You Can Do About It, va ser publicat el maig de 2009.[5] Stonyfield Farm, un fabricant de iogurt orgànic localitzat a New Hampshire, promourà el film imprimint informació d'aquest sobre la làmina de les tapes de 10 milions de tasses de iogurt el juny de 2009.[6] Moltes companyies d'aliments orgànics, incloent Annie's Homegrown, Late July Organic Snacks, Newman's Own, i Organic Valley, també promouran el film.[6]
El film ha generat controvèrsia pels seus punts de vista.[1][2] Els productors varen convidar en pantalla a fer rèpliques per part de Monsanto, Tyson Foods, Smithfield Foods, Perdue Farms, i altres companyies, però totes van declinar la invitació.[7] Monsanto afirma haver convidat els productors a una demostració comercial, però que ells van declinar aparèixer.[8] Una aliança de companyies d'alimentació (encapçalades per l'American Meat Institute) van crear una pàgina web, SafeFoodInc.org, en resposta a les reclamacions fetes en el film.[2][7][9][10] Monsanto també va publicar el seu propi lloc web per respondre específicament les afirmacions del film sobre els productes de la companyia i les seves accions.[1][11] Kenner ha negat haver atacat l'actual sistema de producció d'aliments, afirmant en una entrevista: "Tot el que volem és transparència i un bon diàleg sobre aquests temes.".[12] De tota manera, en la mateixa entrevista, va afirmar " ...tot el sistema és possible gràcies als subsidis del govern a alguns grans cultius com el blat de moro. És una forma de socialisme que ens està convertint en malalts."[12]
Alguns crítics han estat molt elogiosos amb el film. El Staten Island Advance va dir que la pel·lícula era "excel·lent" i "alliçonadora", concloent, "Els documentals funcionen quan il·luminen, quan alteren el que pensem, el que fa de Food, Inc. un sòlid èxit, i un documental que cal veure."[13] El San Francisco Examiner va ser igualment positiu, afirmant que el film tenia "estil visualment" i és "Un dels films més importants de l'any...".[14] El periòdic va afirmar que l'acostament de la pel·lícula a aquests assumptes controvertits és "una apel·lació desapassionada al sentit comú" i va aplaudir la seva "investigació minuciosa i acurada, i el seu comentari imparcial...".[14] El Los Angeles Times, també, va elogiar la cinematografia de Food, Inc. i va titllar el film d'"eloqüent" i d'"essencial visionat".[15]
Altres anàlisis no han estat tan positius. El San Francisco Chronicle observava al mateix temps que el film té un "estil dramàtic", dient que és "gairebé totalment d'una sola cara".[16] La seva crítica conclou: "llança una crítica després de l'altra, fent la seva raó amb la metòdica i incessant força de muckrakers tractant de radicalitzar o almenys de despertar a un poble dorment.[16] Un comentarista de la revista Forbes va trobar la pel·lícula convincent però incompleta. La pel·lícula, segons troba el crític, "no aborda la forma en la qual es podria alimentar al país o al món" en el model d'agricultura sostenible preconitzat pels cineastes, i que no aborda les qüestions crítiques dels costos i l'accés.[8]