Forca (estri)

Forca al costat d'un munt de compost

Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.

Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d'un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procés d'adobat que implica la immersió en aigua de la forca.^[1][2][3] Encara que sigui una eina amb una certa decadència es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental.^[4] També es fabrica amb fusta de pi.^[5]

A Catalunya la fabricació de forques de lledoner és una indústria tradicional del poble d'Alentorn dins el municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.^[6]

No s'ha de confondre amb un dels tipus de fanga, en forma de forca, que té una altra utilitat, la de remoure la terra.^[7]

Moltes colles de diables usen les forques modificades per a sostenir-hi productes pirotècnics durant els correfocs.^[8]

Tipus de forques

• Forca clara. Eina de fusta amb mànec llarg de dues mans amb tres forcons –també anomenats pues o pollegons- en la punta. S'utilitza per a regirar i ventar la collita.^[5] Per al mateix ús també es fa servir la forca de dos pollegons, que només té dos forcons.^[9]
• Forca espessa. Es diferencia de la forca clara per tenir sis o set forcons. Serveix per ventar la collita. Per ventar la palla barrejada amb el gra i el boll s'usa la forca de triança, de cinc o sis forcons.^[5]
• Forca pallera. Aquesta varietat és més grossa, té un mànec més llarg (2 m), cinc o sis forcons també de llargària major que en altres forques (50 a 60 cm) i més separats (8 o 10 cm). serveix per alçar la palla, ficar-la en el paller, en el carro o embalar-la.^[10]
• Forca de fem. Esta eina consisteix en una canó o canut del qual eix en el mateix plànol una barra amb cinc forcons. El mànec és llarg per a fer servir dues mans. L'ús principal de la forca de fem és carregar fem del femater en les sàries posades als matxos o altres bèsties de càrrega.^[5]
• Forca fementera o femera.^[11] Aquesta eina és molt diferent de la forca de fem, tot i tenir noms semblants. La forca fementera és un pal amb cinc o sis puntes de ferro que es fa servir per regirar, escampar i apilotonar el fem.^[9]
• Forca de mànec de fusta. És una eina de fusta i ferro. El mànec de fusta suporta dos pollegons de ferro. Serveix per a carregar feixos de llenya.^[9]

Forca emprada com a arma

Un trident és una llança de tres puntes. També es podria definir com una forca de tres puntes. S'utilitza per a la pesca submarina i, històricament, com a arma de llança. El trident també és l'arma de Posidó, o de Neptú, el déu del mar en la mitologia clàssica. En la mitologia hindú, és l'arma de Xiva, coneguda com a trishula (sànscrit per a 'triple-llança').^[12] Ha estat utilitzat pels agricultors per eliminar fulles, llavors i brots de les tiges de plantes com el lli i el cànem.

La llança trident era l'arma típica dels gladiadors reciaris.^[13]

Revoltes pageses

En moltes de les revoltes dels pagesos contra el poder dominant (en cada cas), pel fet que molts dels pagesos no disposaven d'armes pròpiament dites, s'empraren les forques, les falçs, els bastons i similars.^[14][15]

Batalla de les Forques Caudines ^[16]

Una derrota romana en un indret anomenat Forques Caudines va fer famosa l'expressió de "passar sota el jou" o "passar sota les forques caudines ".

Referències

1. Zurriaga, Ferran «El lledoner, l'arbre de les forques» (pdf). Mètode, 16-05-2005, pàg. 39-45.
2. Compendio de historia natural: escrito para uso de los maestros. Librería de Juan Bastinos é Hijo, 1868, p. 562–. 
3. Duhamel de Monceau, Henri Louis. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: Corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas. D. Joachin Ibarra, 1773, p. 211–. 
4. Vilà, N. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 184 (Biblioteca filològica). ISBN 978-84-7283-184-1. 
5. Gregori Berenguer, Joan J. «Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial». La memòria d'abans. Museu d'Etnologia, Diputació de València [València], 4, 1990, pàg. 36.
6. Francesc Gurri Serra; Francesc Gurri Catalunya de poble en poble. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-7826-974-7. 
7. «fanga». [Consulta: 23 juny 2023].
8. «Forca de fusta - Vestuari Correfoc», 21-06-2022. [Consulta: 23 juny 2023].
9. Pont, Miquel. Vocabulari del pagès. Barcelona: Pòrtic, 2009. ISBN 978-84-8437-592-0. 
10. Pont, p. 107.
11. Carranza, A. Anjub.: Confessions d'un bandoler. Grup 62, 2010, p. 15. ISBN 978-84-297-6653-0 [Consulta: 31 març 2022]. 
12. Beer, R. The Handbook of Tibetan Buddhist Symbols. Serindia, 2003, p. 130. ISBN 978-1-932476-03-3 [Consulta: 23 juny 2023]. 
13. Green, T.A.. Martial Arts of the World [2 Volumes: An Encyclopedia]. Bloomsbury Academic, 2001, p. 144. ISBN 978-1-57607-150-2 [Consulta: 23 juny 2023]. 
14. The Glasgow geography,: containing a physical, political, and statistical view of the various empires, kingdoms, states, &c. &c. in the known world ... To which is subjoined a historical appendix, comprising a concise narration of the wars consequent on the French Revolution ... Embellished with ... engravings ... and a complete atlas. Edward Khull & Company, 1819, p. 673 [Consulta: 23 juny 2023]. 
15. Lepage, J.D.G.G.. Medieval Armies and Weapons in Western Europe: An Illustrated History. McFarland, Incorporated, Publishers, 2015, p. 103. ISBN 978-0-7864-6251-3. 
16. Collot, A.G.. Progressive French Anecdotes and Questions Intended as a Reading, Reciting, and Question Book: And Forming a Guide ... to Conversational French Narration. Hayes & Zell, 1844, p. 116.