Enregistrament | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Dermaptera |
Família | Forficulidae |
Gènere | Forficula |
Espècie | Forficula auricularia Linnaeus, 1758 |
La papaorelles, papanovia o tisoreta (Forficula auricularia) és una espècie d'insecte dermàpter omnívor de la família Forficulidae. Són inofensius i tendeixen a habitar els mateixos llocs que els humans. El nom de papaorelles prové de la falsa creença que aquests insectes entren a les orelles humanes i entren dins el cervell.[1] Tanmateix, s'han donat casos de papaorelles entrant dins les orelles per error.[2] F. auricularia és una espècie que té cura dels seus fills i ha sobreviscut en una gran varietat d'ambients.
Donat que és un insecte prou conegut i corrent a casa nostra rep nombrosos noms comuns: corcollana, cucatalles, estenalletes, estisora, estisoreta, labidur, papaestisores, papallona, papanovia, papaorelles, papa-sastres, picanovia, picapolla, sastre, tallacames, talladits, tisoreta, xoriguera, xuriana,[3][4] també papapolles.[5]
Forficula auricularia té un cos aplanat marronós,[6] amb un pronot en forma d'escut,[7] dos parells d'ales i un parell de crecs en forma de pinces.[8] Fan entre 12 i 15 mm de llargada.[9] L'antena té 11–14 segments, i la boca és de tipus mastegador.[6]
Els adults mostren polimorfisme en el pes del cos i l'amplada del cap.[10] Els cercs es fan servir durant l'aparellament, alimentació i autodefensa.
Són originaris d'Europa, Àsia occidental i probablement el Nord d'Àfrica,[11][12] Forficula auricularia va ser introduït a Amèrica del Nord a principi del segle XX i ara està estès per tot el continent.[13] Les tisoretes es troben comunament en climes temperats, són més actives quan la temperatura del dia té la mínima fluctuació.[1][14]
Aquests dermàpters passen el dia en llocs frescos, foscos i inaccessibles com són les flors, les fruites i esquerdes de la fusta.[8][11][15] Són actius principalment de nit, s'alimenten des de matèria vegetal a petits insectes. Són més aviat carronyaires que depredadors.[1] Les seves plantes favorites inclouen la brassicàcia Sisymbrium officinale, el trèvol Trifolium repens, i la dàlia Dahlia variabilis.[16] També s'alimentes de melassa i plantes no vasculars, líquens i algues.[11] Prefereixen la carn i el sucre als vegetals.[17] Prefereixen els àfids (pugons) a les fulles o trossos de fruites.[18] Els adults mengen més insectes que no pas les nimfes.[11]
Encara que F. auricularia té ales ben desenvolupades, són força febles i poques vegades les usen.[15][13][19]
Passen l'hivern a uns 5 mm sota la terra. La femella pon, a la tardor, uns 50 ous en un niu subterrani. Entra en un estadi de dormició i s'està al niu amb els ous. La femella té cura de la seva descendència, a la primavera surt i emergeixen les nimfes que són molt similars als adults però més petites.[14] Les vigila fins que tenen un mes.[1]
Les papaorelles europees tenen la seva temperatura òptima a 24 °C.[11] L'aparició de les tisoretes es pot predir basant-se en paràmetres meteorològics.[20]
Forficula auricularia se sap que causa danys en els cultius, flors i vergers de fruiters quan arriba a altes poblacions. Les papaorelles es mengen els cabells (estils) del blat de moro i danyen aquest conreu. Entre els fruits danyen les pomes, préssecs, prunes i peres. Sovint se les veu entre els pètals de les flors ornamentals.[14]
El control de F. auricularia s'ha intentat fent servir els seus enemics naturals incloent la mosca parasitoide Bigonicheta spinipenni, el fong Erynia forficulae i Metarhizium anisopliae, com també moltes espècies d'ocells.[14] Entre els insecticides, el Diazinon.[21]
D'altra banda les tisoretes es poden fer servir per controlar algunes plagues d'insectes incloent els psyllidae de la perera.[22] Els danys en els cultius per F. auricularia està limitat quan hi ha alts nivells de les seves preses.[23]