Fracció d'ejecció

Una fracció d'ejecció (FE) és la fracció volumètrica (o una porció del total) del líquid (normalment sang) expulsat d'una cambra (normalment el cor) amb cada contracció (o batec del cor). Pot referir-se a l'aurícula,[1] ventricle,[2][3] vesícula biliar,[4] o venes de les cames,[5] encara que si no s'especifica normalment es refereix al ventricle esquerre del cor. L'FE s'utilitza àmpliament com a mesura de l'eficiència de bombeig del cor i, així, en cas d'un valor disminuït s'utilitza per determinar el grau d'insuficiència cardíaca, tot i que té limitacions reconegudes.[6]

La FE del cor esquerre, coneguda com a fracció d'ejecció ventricular esquerre (FEVE), es calcula dividint el volum de sang bombejada des del ventricle esquerre per batec (volum sistòlic) pel volum de sang recollida al ventricle esquerre al final de l'ompliment diastòlic (volum telediastòlic). La FEVE és un indicador de l'efectivitat del bombeig a la circulació sistèmica. La FE del cor dret, o fracció d'ejecció ventricular dreta (FEVD), és una mesura de l'eficiència de bombeig a la circulació pulmonar. Un cor que no pot bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos (és a dir, que presenta una insuficiència cardíaca) sovint, però no sempre, tindrà una fracció d'ejecció ventricular reduïda.[7]

En la insuficiència cardíaca, la diferència entre la insuficiència cardíaca amb una fracció d'ejecció reduïda i la insuficiència cardíaca amb una fracció d'ejecció conservada és significativa, perquè els dos tipus es tracten de manera diferent.

Mesura

[modifica]

Les modalitats aplicades a la mesura de la fracció d'ejecció són un camp emergent de les matemàtiques mèdiques i les aplicacions computacionals posteriors. El mètode de mesura més habitual és el càlcul a través de l'ecocardiografia,[8][9] encara que també es poden utilitzar la ressonància magnètica (RM),[9][10] la tomografia computada cardíaca,[9][10] la ventriculografia i, en medicina nuclear, l'SPECT sincronitzada amb ECG i l'angiografia per radioisòtops.[9][11] Les mesures per diferents modalitats no són fàcilment intercanviables.[12] Històricament, l'estàndard d'or per mesurar la fracció d'ejecció era la ventriculografia,[13] però ara la ressonància magnètica cardíaca es considera el millor mètode .[14] Abans d'aquestes tècniques més avançades, s'utilitzava la combinació d'electrocardiografia i fonocardiografia per estimar la fracció d'ejecció.[15]

Volums ventriculars i altres mesures relacionades en un home sa de 70 kg
Mesura Ventricle dret Ventricle esquerre
Volum telediastòlic 144 ml (± 23 ml)[16] 142 ml (± 21 ml)[17]
Volum telediastòlic/àrea de superfície corporal (mL/m2) 78 ml/m2 (± 11 ml/m2)[16] 78 ml/m2 (± 8,8 ml/m2)[17]
Volum telesistòlic 50 ml (± 14 ml)[16] 47 ml (± 10 ml)[17]
Volum telesistòlic/àrea de superfície corporal (mL/m2) 27 ml/m2 (± 7 ml/m2)[16] 26 ml/m2 (± 5,1 ml/m2)[17]
Volum sistòlic 94 ml (± 15 ml)[16] 95 ml (± 14 ml)[17]
Volum sistòlic/àrea de superfície corporal (mL/m2) 51 ml/m2 (± 7 ml/m2)[16] 52 ml/m2 (± 6,2 ml/m2)[17]
Fracció d'ejecció 66% (± 6%)[16] 67% (± 4,6%)[17]
Ritme cardíac 60–100 bpm[18] 60–100 bpm[18]
Cabal cardíac 4,0–8,0 L/minut[19] 4,0–8,0 L/minut[19]

Categories en la insuficiència cardíaca

[modifica]

Les directrius de la Societat Europea de Cardiologia de 2021 per al diagnòstic i el tractament de la insuficiència cardíaca aguda i crònica van subdividir la insuficiència cardíaca en tres categories sobre la base de la FEVI:[20]

  1. FEVE normal o conservada [≥50%]
  2. FEVE moderadament reduïda [entre el 41 i el 49%]
  3. FEVE reduïda [≤40%]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Estimation of left ventricular filling pressures using two-dimensional and Doppler echocardiography in adult patients with cardiac disease. Additional value of analyzing left atrial size, left atrial ejection fraction and the difference in duration of pulmonary venous and mitral flow velocity at atrial contraction». Journal of the American College of Cardiology, 22, 7, 12-1993, pàg. 1972–82. DOI: 10.1016/0735-1097(93)90787-2. PMID: 8245357.
  2. ↑ «Correlation of myocardial ultrastructure and function». Circulation, 38, 1, 7-1968, pàg. 29–44. DOI: 10.1161/01.cir.38.1.29. PMID: 11712290.
  3. ↑ «Is the ejection fraction an index of myocardial contractility?». Cardiologia, 53, 1, 1968, pàg. 1–10. DOI: 10.1159/000166167. PMID: 5733881.
  4. ↑ «Radionuclide ejection fraction: a technique for quantitative analysis of motor function of the human gallbladder». Gastroenterology, 80, 3, 3-1981, pàg. 482–90. DOI: 10.1016/0016-5085(81)90009-3. PMID: 7450441.
  5. ↑ «Air-plethysmography and the effect of elastic compression on venous hemodynamics of the leg». Journal of Vascular Surgery, 5, 1, 1-1987, pàg. 148–59. DOI: 10.1016/0741-5214(87)90205-9. PMID: 3795381.
  6. ↑ «Beyond ejection fraction: an integrative approach for assessment of cardiac structure and function in heart failure». European Heart Journal, 37, 21, 6-2016, pàg. 1642–50. DOI: 10.1093/eurheartj/ehv510. PMID: 26417058.
  7. ↑ «2016 ESC Guidelines for the diagnosis and treatment of acute and chronic heart failure: The Task Force for the diagnosis and treatment of acute and chronic heart failure of the European Society of Cardiology (ESC) Developed with the special contribution of the Heart Failure Association (HFA) of the ESC». European Heart Journal, 37, 27, 7-2016, pàg. 2129–2200. DOI: 10.1093/eurheartj/ehw128. PMID: 27206819.
  8. ↑ Armstrong, William F.; Ryan, Thomas; Feigenbaum, Harvey. Feigenbaum's Echocardiography. Lippincott Williams & Wilkins, 2010. ISBN 978-0-7817-9557-9. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Left ventricular ejection fraction and volumes: it depends on the imaging method». Echocardiography, 31, 1, 2014, pàg. 87–100. DOI: 10.1111/echo.12331. PMC: 4231568. PMID: 24786629.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Accuracy of multi-slice computed tomography for measurement of left ventricular ejection fraction compared with cardiac magnetic resonance imaging and two-dimensional transthoracic echocardiography: a systematic review and meta-analysis». European Journal of Radiology, 81, 5, 5-2012, pàg. e757-62. DOI: 10.1016/j.ejrad.2012.02.002. PMID: 22381439.
  11. ↑ «Automated Quantitative Nuclear Cardiology Methods». Cardiology Clinics, 34, 1, 2-2016, pàg. 47–57. DOI: 10.1016/j.ccl.2015.08.003. PMC: 4877137. PMID: 26590779.
  12. ↑ «Different imaging approaches in the assessment of left ventricular dysfunction: all things equal?». European Heart Journal, 21, 16, 8-2000, pàg. 1295–7. DOI: 10.1053/euhj.2000.2195. PMID: 10952821.
  13. ↑ «Multiple gated cardiac blood pool imaging for left ventricular ejection fraction: validation of the technique and assessment of variability». The American Journal of Cardiology, 43, 6, 6-1979, pàg. 1159–66. DOI: 10.1016/0002-9149(79)90148-6. PMID: 443176.
  14. ↑ «Clinical applications of cardiovascular magnetic resonance imaging». Canadian Medical Association Journal, 175, 8, 10-2006, pàg. 911–7. DOI: 10.1503/cmaj.060566. PMC: 1586078. PMID: 17030942.
  15. ↑ Kenny, JE «Systolic Time Intervals.». Pulmccm.org., 12-2018.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 16,6 «Funció sistòlica i diastòlica del ventricular dret de referència normalitzada a l'edat, el gènere i la superfície corporal a partir de la ressonància magnètica cardiovascular de precessió lliure en estat estacionari». European Heart Journal, 27, 12-2006, pàg. 2879–88. DOI: 10,1093/eurheartj/ehl336. PMID: 17088316.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 «Funció sistòlica i diastòlica del ventricular esquerre normalitzat per ressonància magnètica cardiovascular de precessió lliure en estat estacionari». Journal of Cardiovascular Magnetic Resonance, 8, 2006, pàg. 417–426. DOI: 10.1080/10976640600572889.  De subscripció o mur de pagament
  18. ↑ 18,0 18,1 Els intervals normals de freqüència cardíaca es troben entre els límits més estrets entre la bradicàrdia i la taquicàrdia. Consulteu els articles sobre Bradicàrdia i Taquicàrdia per a límits més detallats.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Paràmetres hemodinàmics normals – Adult». Edwards Lifesciences LLC, 2009.
  20. ↑ McDonagh, Theresa A; Metra, Marco; Adamo, Marianna; Gardner, Roy S; Baumbach, Andreas; Böhm, Michael; Burri, Haran; Butler, Javed; Čelutkienė, Jelena «2021 ESC Guidelines for the diagnosis and treatment of acute and chronic heart failure» (en anglès). European Heart Journal, 42, 36, 21-09-2021, pàg. 3599–3726. DOI: 10.1093/eurheartj/ehab368. ISSN: 0195-668X. PMID: 34447992.