Retrat del pintor Francesc Torrescassana, de Ramon Martí Alsina (2a meitat del s. XIX) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 setembre 1845 Barcelona |
Mort | 1r març 1918 (72 anys) Barcelona |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Escola de la Llotja |
Activitat | |
Lloc de treball | Catalunya |
Ocupació | pintor |
Art | pintor |
Professors | Ramon Martí i Alsina |
Francesc Torrescassana i Sallarés (Barcelona, 5 de setembre de 1845 - Barcelona, 1 de març de 1918)[1][2] fou un pintor català, principalment dins del corrent del realisme, alumne de Ramon Martí i Alsina.[3]
Era fill de Ramon Torrescasana i Lluch, fuster de professió, natural de Pujalt, i Mercè Sellarés i Domènech, natural de Barcelona. Va estudiar a l'Escola de Llotja, on va aprendre sota les ordres de Ramon Martí i Alsina. Més endavant va col·laborar al seu taller. El mateix Alsina li va fer un retrat el 1858, titulat El pintor Francesc Torrescassana.[4]
El 1864 va portar una obra a l'Exposición de Madrid, fet que li va valer una menció d'honor i una pensió a Roma. Visità també París, on va entrar en contacte amb els moviments del moment.
De nou a Barcelona, va practicar el costumisme, l'orientalisme[5] i la pintura històrica. Per practicar aquest estil, el 1869 va anar a Suez on va pintar diverses obres sobre la inauguració del canal, de les quals algunes van rebre diversos premis. Es poden veure obres seves a diversos museus catalans, com el MNAC, el Museu de Montserrat, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, la Galeria de Catalans Il·lustres, així com al Museu d'Art Modern de Madrid i al Louvre.
En els seus inicis es pot comprovar la clara influència del seu mestre Alsina,[6] emmarcat dins del marc del realisme. Amb el temps la seva paleta de colors es va tornar més suau i la manera de pintar, més texturada, rebent influència de l'impressionisme. En aquesta darrera època també va realitzar retrats, el més famós dels quals és els de Miquel Vilaregut, pintat el 1911.
Les obres del Francesc Torrescassana es troben als següents museus, entre altres, i també a la Casa Vicens, d'Antoni Gaudí, on els propietaris van demanar a l'arquitecte de crear una sala amb mobles-marc fets a mida per exposar 32 de les peces de la seva col·lecció de 34 pintures d'aquest autor.[7]