Francesco Algarotti

Plantilla:Infotaula personaFrancesco Algarotti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1712 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 maig 1764 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Pisa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttuberculosi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCamposanto Monumentale
Tomb of Francesco Algarotti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza
Universitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, camarlenc, crític d'art, matemàtic, poeta, físic, escriptor, historiador de l'art, aristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Activitat1735 Modifica el valor a Wikidata - 1764 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
IMSLP: Category:Algarotti,_Francesco Find a Grave: 74752689 Modifica el valor a Wikidata

El comte Francesco Algarotti (Venècia, 11 de desembre de 1712 - Pisa, 3 de maig de 1764) fou un filòsof, poeta, assagista, anglòfil, crític d'art i col·leccionista d'art. Era un home molt il·lustrat, un expert en newtonisme, arquitectura i òpera. Va ser amic de Frederic el Gran i d'alguns pensadors i científics destacats del seu temps: Voltaire, Jean-Baptiste de Boyer, marquès d’Argens, Pierre-Louis Moreau de Maupertuis i l’ateu Julien Offray de La Mettrie. Lord Chesterfield, Thomas Gray, George Lyttelton, Thomas Hollis, Metastasio, Benet XIV i Heinrich von Brühl es trobaven entre els seus corresponsals.[1]

Biografia

[modifica]

Algarotti va néixer a Venècia com a fill d’un ric comerciant. El seu pare i el seu oncle eren col·leccionistes d'art. A diferència del seu germà gran Bonomo, no va entrar a la companyia, sinó que va decidir convertir-se en autor. Francesco va estudiar ciències naturals i matemàtiques a Roma i Bolonya amb Francesco Maria Zanotti i el 1728 va experimentar amb l'òptica. (Zanotti es va fer amic de tota la vida.) Va ser educat a la seva Venècia natal, a Roma i Bolonya. La seva curiositat juvenil el va portar a viatjar extensament i va visitar París per primera vegada als seus vint anys. Allà la seva urbanitat, la seva conversa brillant, el seu bon aspecte i la seva versàtil intel·ligència van impressionar ràpidament intel·lectuals com Pierre-Louis Moreau de Maupertuis i Voltaire. Dos anys més tard va estar a Londres, on va ser nomenat membre de la Royal Society. Es va veure embolicat en un animat triangle amorós bisexual amb el polític John Hervey i Lady Mary Wortley Montagu.[2] Algarotti va marxar a Itàlia i va acabar el seu Neutonianisme per lle dame ("Newtonism for Ladies") (1737 - dedicat a Bernard le Bovier de Fontenelle) - un treball format per informació sobre astronomia, física, matemàtiques, dones i ciències i educació.

Carrera

[modifica]

Algarotti havia conegut Antiokh Kantemir, un diplomàtic, poeta i compositor moldau.[3] Va ser convidat a visitar Rússia per les noces del duc Anthony Ulrich de Brunswick.[4] El 1739 marxà amb Lord Baltimore de Sheerness a Newcastle upon Tyne. A causa d'una forta tempesta, el vaixell es va refugiar a Harlingen. Algarotti estava descobrint "aquesta nova ciutat", que va anomenar la gran finestra ... a la qual Rússia mira Europa.[5][6] De tornada de Sant Petersburg, van visitar Frederic el Gran a Rheinsberg. Algarotti tenia obligacions a Anglaterra i va tornar l’any següent. Després, Algarotti va anar junt amb Frederick a Königsberg, on va ser coronat. Nandl Baldauf, la belle chocolatière (1743/44). El pastel de Liotard va ser venut el 1745 per Algarotti a Dresden.[7]

Frederic, que va quedar impressionat amb aquesta enciclopèdia ambulant, va fer que ell i el seu germà Bonomo fossin comtes prussians el 1740. Algarotti va acompanyar Frederick a Bayreuth, Kehl, Estrasburg i el castell Moyland on es van reunir amb Voltaire, que prenia banys a Kleve per la seva salut.[8] In 1741 Algarotti went to Turin as his diplomat.[9] El 1741 Algarotti va anar a Torí com a diplomàtic.[9] Frederick li havia ofert un sou, però Algarotti es va negar. Primer, va anar a Dresden i Venècia, on va comprar 21 quadres, alguns de Jean-Étienne Liotard i Giovanni Battista Tiepolo per a la cort d'August III de Polònia.[10][11] Algarotti no va aconseguir induir el Regne de Sardenya a llançar un atac traïdor contra Àustria.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Eighteenth Century Bibliography. «Francesco Algarotti Bibliography». C18.com. Arxivat de l'original el 17 de juny 2018.
  2. ↑ Rictor Norton, "John, Lord Hervey: The Third Sex", The Great Queens of History. Updated 8 August 2009 [1]
  3. ↑ 'By the Banks of the Neva': Chapters from the Lives and Careers of the ... By Anthony Glenn Cross
  4. ↑ Algarotti dedicated six of the letters that made up his Viaggi di Russia to John Hervey; the others to Scipio Maffei.
  5. ↑ The Petrine Revolution in Russian Architecture By James Cracraft
  6. ↑ Cultures of Forgery: Making Nations, Making Selves
  7. ↑ Walter Koschatzky (Hrsg.): Maria Theresia und ihre Zeit, p. 313. Zur 200. Wiederkehr des Todestages. Ausstellung 13. Mai bis 26. Oktober 1980, Wien, Schloß Schönbrunn. Im Auftrag der Österreichischen Bundesregierung veranstaltet vom Bundesministerium für Wissenschaft und Forschung, Gistel, Wien 1980.
  8. ↑ MacDonogh, G. (1999) Frederick the Great, pp. 142–145.
  9. ↑ 9,0 9,1 (tesi). 
  10. ↑ The Empire of Flora by Giovanni Battista Tiepolo at Legion of Honor
  11. ↑ Eighteenth-century Venetian Art at Hermitage Amsterdam
  12. ↑ MacDonogh, G. (1999) Frederick the Great, p. 191.