Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 desembre 1875 Palerm (Sicília) |
Mort | 21 juliol 1966 (90 anys) Roma |
Formació | Universitat de Palerm |
Tesi acadèmica | Sulla parentesi di Lagrange con applicazione al moto perturbato dei pianeti (1900 ) |
Director de tesi | Filippo Angelitti |
Activitat | |
Lloc de treball | Palerm Catània Nàpols Roma |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, estadístic, economista |
Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1931–1951) Universitat de Nàpols Frederic II (1925–1931) Universitat de Catània (1923–1925) Istituto Nazionale della Previdenza Sociale (1903–1923) Observatori astronòmic de Palerm (1900–1903) |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Pares | Vicenzo Cantelli i Giulia Pizzoli |
Premis | |
Francesco Cantelli (Palerm, 20 de desembre de 1875 - Roma, 21 de juliol de 1966) va ser un matemàtic italià, especialitzat en matemàtica actuarial.
Cantelli va estudiar matemàtiques pures a la universitat de Palerm, la seva ciutat natal. El 1899 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre mecànica celeste i els anys següents va ser assistent de Filippo Angelitti, que era director del observatori astronòmic de Palerm i el seu tutor de tesi.[1] El 1903 va guanyar un concurs per a ser actuari del Ministeri del Tresor i es va traslladar a Roma per treballar al Institut de Previsió Italià.[2]
El 1922 va obtenir l'habilitació docent en teoria de la probabilitat i l'any següent va ser nomenat professor de matemàtiques financeres a la universitat de Catània. El 1925 es va traslladar a la universitat de Nàpols i el 1931 va tornar a Roma com a professor de la universitat de Roma La Sapienza on va romandre fins a la seva jubilació el 1951.[3]
El 1928 va ser un dels fundadors del Istituto Italiano degli Attuari, del qual va ser secretari general i president, a més d'editor de la seva revista. Va ser escollit membre de l'Accademia Nazionale dei Lincei i va participar en nombroses comissions ministerials de matemàtiques aplicades. Tot i haver exercit notable influència en els cercles administratius i polítics de la Itàlia feixista, no es va comprometre tant com per tenir dificultats després del final de la Segona Guerra Mundial.[3]
Al marge dels seus primers treballs d'astronomia, tota l'obra de Cantelli versa sobre teoria de la probabilitat, en la recerca dels seus fonaments,[4] en la llei dels grans nombres,[5] o en la teoria abstracta.[6] Tot i que no estava interessat en la formalització de la teoria, el seus treballs van impulsar altres autors a cercar les bases axiomàtiques de la probabilitat.[7]
Gràcies a les seves recerques es van poder establir bases sòlides per a l'anàlisi probabilístic i estadístic com el lema de Borel-Cantelli sobre la representativitat de la mostra[8], el teorema de Glivenko-Cantelli que pot ser considerat el teorema fonamental de la matemàtica estadística[9] o Els seus estudis de convergència dels processos estocàstics.[10]