Francesco Durante

Plantilla:Infotaula personaFrancesco Durante

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1684 Modifica el valor a Wikidata
Frattamaggiore (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1755 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGaetano Greco i Alessandro Scarlatti Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGiovanni Paisiello, Niccolò Piccinni, Antonio Sacchini, Giuseppe Bonno, Giacomo Insanguine, Girolamo Abos, Alessandro Speranza, Fedele Fenaroli i Josep Duran Modifica el valor a Wikidata
Lloc webduranteproject.com Modifica el valor a Wikidata
Spotify: 2ANNu3tydgHpquAJAMhW9l Musicbrainz: 84056e0c-9959-40d7-9162-d6eb44aaa487 Lieder.net: 3929 Songkick: 365395 Discogs: 891201 IMSLP: Category:Durante,_Francesco Allmusic: mn0001440888 Find a Grave: 9978861 Modifica el valor a Wikidata

Francesco Durante (Frattamaggiore, 31 de març de 1684 - Nàpols, 30 de setembre de 1755) fou un compositor i professor de música italià.

Primer estudià en el Conservatori dei Poveri di Giesù Cristo, sota la direcció de Gaetano Greco i després en morir el seu pare, anà a estudiar al Conservatori de Sant Onofre, de Nàpols on el seu oncle Angelo Durante n'era director i organista. Alguns autors diuen que després perfeccionà els estudis a Roma, però el marquès de Villarosa ho refusa en unes ben documentades memòries sobre els músics napolitans. De totes maneres, si Durante no anà a Roma, almenys estudià a fons les obres dels mestres romans i especialment les de Palestrina, car en les seves composicions s'hi nota aquesta robustesa característica d'aquella escola. Professor del Conservatori de Loreto, també de Nàpols, des de 1744 formà deixebles tant notables com Tommaso Scarlatti,[1] Salvatore Perillo,[2] Ignazio Fiorillo,[3] Traetta, Giacomo Milano,[4] Maggiore,[5] Paisiello, Porta,[6] Sacchini i Guglielmi. Dirigí la capella Palatina, en la que fou succeít per Giuseppe de Majo.[7] Tot i que no va escriure mai cap òpera se'l considera un dels fundadors de l'escola napolitana d'òpera.

La música de Durante es distingeix per una harmonia vigorosa i brillant al mateix temps, i, sobretot, per l'hàbil disposició de les veus, que sempre es mouen sense cap mena de cotilla. La melodia és amb freqüència vulgar i encara més, trivial, però tals defectes desapareixen davant l'art amb què està desenvolupada.

Va compondre:

  • oratoris (Abigaile, 1736),
  • 11 misses a quatre i cinc veus,
  • dos Credos també a quatre i cinc veus,
  • 15 Salms a una, quatre, cinc i vuit veus,
  • Sis Antífonas a una, dos, quatre i cinc veus,
  • tres Himnes a tres i quatre veus,
  • 18 Motets a una, dos, tres, quatre, cinc i vuit veus.

A més va escriure una cantata, 12 Madrigals, diverses sonates per a piano, quartets concertants per a corda i un mètode per a tocar el clavecí.[8] i XI sofeggi a 2 voce.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. IV, pàg. 1286. (ISBN|84-7291-226-4)
  2. ↑ * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 43, pàg. 843. (ISBN 84-239-4543-X)
  3. ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 432. (ISBN 84-7291-227-2)
  4. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 35, pàg. 221-22 (ISBN 84 239-4535-9)
  5. ↑ [enllaç sense format] http://www.treccani.it/enciclopedia/francesco-maggiore_(Dizionario Biografico–Treccani)
  6. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 575 (ISBN 84-239-4546-4)
  7. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 32, pàg. 386 (ISBN 84-239-4532-4)
  8. ↑ «Francesco Durante». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Durante