Francisco Ximenez de Texada
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 octubre 1703  Funes (Navarra) | ||
| Mort | 9 novembre 1775 (72 anys) La Valletta (Malta) | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Sepultura | Cocatedral de Sant Joan | ||
| Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem Orde de Sant Joan de Jerusalem | |||
| 28 gener 1773 – 9 novembre 1775 ← Manuel Pinto da Fonseca – Emmanuel de Rohan-Polduc → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Catolicisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monjo guerrer | ||
| Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem | ||
 | |||
Francisco Ximenez de Texada (Funes, 13 d'octubre de 1703 - Nàpols, 9 de novembre de 1775[1]) fou el 69è Gran Mestre de l'Orde de Malta entre 1773 i 1775.
Fill de Diego Ximenez de Texada Mirafuentes, senyor de Tejada i Valdeosera, i Clara Eslava Berrio, fou Gran Prior de Navarra,[2] fou escollit Gran Mestre de l'Orde de Malta, però fou un dels mestres més odiats, ja sigui per la gent de Malta, com pels mateixos cavallers, ja que les seves reformes econòmiques i militars foren un desastre. Durant el seu magisteri hi va haver diferents revoltes contra ell. El 9 de setembre de 1775 es va produir l'aixecament de la Valeta, en què els capellans es van apoderar del Fort de Sant Elm.[3] Després de morir a Nàpols fou enterrat a la cocatedral de Sant Joan.
Referències
[modifica]- ↑ «Funesinos» (en castellà). Villa de Funes. Arxivat de l'original el 2013-04-25. [Consulta: 14 gener 2011].
- ↑ «La nobleza corporativa en España: Nueve siglos de entidades corporativas». Revista Hidalguía, 2007, p.188.
- ↑ Lema, Marqués de «El último Gran Maestre Español de la Orden de San Juan de Jerusalén D. Francisco Jiménez de Tejada (1703-1775)» (en castellà). Euskal Herria, LXVIII, 1913, pàg. 160-556.
Enllaços externs
[modifica]
- Retrats del Gran Mestre Fra Francisco Ximenes
- Monedes del Gran Mestre Francisco Ximenes Arxivat 2007-08-29 a Wayback Machine.
| Precedit per: Manuel Pinto da Fonseca |
Grans Mestres de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem 1773-1775 |
Succeït per: Emmanuel de Rohan-Polduc |