Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juny 1903 Chesterfield (Anglaterra) |
Mort | 22 octubre 1979 (76 anys) Forres (Escòcia) |
Formació | Universitat de Nottingham |
Activitat | |
Ocupació | ornitòleg, ecòleg, agricultor, escriptor |
Membre de | |
Premis | |
|
Sir Frank Fraser Darling,[1] nascut Frank Darling, (Davon, Chesterfield, 13 de juny 1903 - 22 d'octubre de 1979)[2] fou un científic britànic, escriptor, naturalista i ecologista,[3] considerat el pare de la conservació ambiental moderna a Escòcia.[4]
Va estudiar a l'Escola d'Agricultura de Yorkshide i treballà com assessor de productes lactis a Buckinghamshire; als 25 anys es va casar amb Marian Fraser, de qui va prendre el doble cognom Fraser Darling. Als anys 1930, estudià per un doctorat a la Universitat d'Edimburg[1] i va ser director de la Commonwealth Bureau of Animal Breeding and Genetics de la mateixa ciutat.[2] Es traslladà a viure a les Summer Isles on va començar les seves investigacions científiques com a naturalista d'observació del comportament social dels cérvols vermells i gavines;[5][2] va publicar els resultats a diversos llibres com A Herd of Red Deer el 1937[2] Island Farm el 1943[6] o Collins New Naturalist Natural History of the Highlands el 1947,[5] entre d'altres.
El 1938 va enunciar i postular l'efecte Fraser Darling, segons el qual, la durada i sincronització de la temporada de reproducció de les aus és resultat de l'estimulació visual i auditiva que reben els individus que viuen en grans colònies.[7][8] Durant la Segona Guerra Mundial Fraser Darling, pacifista,[2] va reclamar terres abandonades a per producció agrícola a l'illa de Tanera Mòr on residí un temps; d'aquesta estança va escriure el llibre Island Years.[9] El Secretari de guerra a Escòcia va demanar-li executar un programa d'assessorament agrícola a les zones de les Terres altes d'Escòcia i durant dos anys va viatjar, ensenyar i escriure articles que van ser publicats més tard, com Crofting Agricultura,[2] on explica els principis de com preparar les terres i tipus de cultius que s'adapten a condicions climàtiques difícils.[10] El 1969 va ser el convidat a les conferències de ràdio anuals donades per les principals figures de l'època sobre significatius temes de debat contemporanis de la BBC,[11] per la seva important contribució al creixent debat sobre la responsabilitat de l'home i el seu entorn natural, les Reith Lectures.[12] La seva tasca en aspectes de conservació i pol·lució,[13] li valgué ser considerat el pioner de l'ecologia humana.[5]