François-André Vincent
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1746  París | ||
| Mort | 3 agost 1816 (69 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 11 | ||
| Pintor de cambra | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Académie de Saint-Luc (en)  Acadèmia Reial de Pintura i Escultura | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma (1771–1776) París | ||
| Ocupació | pintor | ||
| Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts École Polytechnique | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Pintura d'història i retrat pictòric | ||
| Moviment | Neoclassicisme | ||
| Professors | François-Elie Vincent i Joseph-Marie Vien | ||
| Alumnes | François-Édouard Picot, Henri François Riesener, Horace Vernet i Antoine Dubost | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Adelaïde Labille-Guiard | ||
| Pare | François-Elie Vincent | ||
| Premis | |||
François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 4 d'agost de 1816) fou un pintor francès.
Biografia
[modifica]Alumne del seu pare, el miniaturista François-Élie Vincent, professor a l'Acadèmia de Saint-Luc, i més tard de Joseph-Marie Vien, Vincent fou guardonat amb el Prix de Rome de 1768. Visqué a Itàlia de 1771 a 1775. El 1777 fou admès a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura i partir d'aquesta data exposà regularment al Saló de París.
El 1792 fou nomenat professor a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, succeint en el càrrec a Anne-Louis Girodet.[1]
El 1799 es casà amb Adélaïde Labille-Guiard, pintora de gran fama que ja havia estat formada pel seu pare en la miniatura i per ell mateix en la tècnica a l'oli.
De 1809 a 1815 fou professor de disseny a l'École polytechnique.[2]
Considerat un dels principals rivals de Jacques-Louis David, ràpidament fou eclipsat per aquest. Durant la Revolució, les seves conviccions monàrquiques l'oposaren encara més a David.
Fou un dels primers membres de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, que substituí l'Acadèmia Reial el 1795. Al final de la seva vida la seva activitat professional es veié disminuïda per problemes de salut; tot i així, després de la seva mort, seguí rebent honors oficials. Fou membre de la Legió d'Honor[3] així com de tantes altres acadèmies europees.
Morí a París el 1816.
Deixebles
[modifica]Igual que el seu rival David, Vincent fou responsable d'un important taller en què es formarien nombrosos artistes:
|
|
|
Galeria
[modifica]-
Retrat de Monsieur Bergeret de Grancourt (1774).
Museu des Beaux-Arts, Besançon. -
Belisari (1776).
Museu Fabre, Montpeller. -
El marquès de La Galaizière nomenat canceller de Lorena al palau de Meudon per Stanislas Leczinski el 18 de gener de 1737 (1778).
Museu històric de Lorena, Nancy. -
La Lliçó d'agricultura (1793-98).
Museu des Beaux-Arts, Bordeus.
Referències
[modifica]
- ↑ Frédéric Chappey, « Les Professeurs de l'École des Beaux-Arts, (1794-1873) », dans Romantisme, núm. 93, 1996, p. 95-101
- ↑
PDF musees.regioncentre.fr Arxivat 2013-12-11 a Wayback Machine.
- ↑ Cuzin, Jean-Pierre. François-André Vincent : Catalogue raisonné de l'œuvre. Arthena, 2013, p. 20.
