François Budan de Boislaurent
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 setembre 1761  Limonade (Haití) (en)  |
| Mort | 6 octubre 1840 (79 anys) París |
| Inspector general of the Public Instruction (en) | |
| 1808 – 1835 | |
| Dades personals | |
| Formació | Ecole de Santé de París |
| Tesi acadèmica | Essai sur cette question d'économie médicale: “Convient-il qu’un malade soit instruit de sa situation?” (1803) |
| Es coneix per | Teorema de Budan-Fourier |
| Activitat | |
| Camp de treball | Anàlisi matemàtica |
| Ocupació | Matemàtiques Medicina |
| Organització | Collège de France Inspector General d'Estudis |
| Influències | |
| Família | |
| Cònjuge | Therése-Désirée de Piolenc (cunyada d'Antoine-Athanase Royer-Collard) |
| Premis | |
Cavaller de la Legió d'Honor | |
Ferdinand François Désiré Budan de Boislaurent[1] (1761-1840), fou un matemàtic aficionat i metge francès conegut per haver formulat el teorema de Budan-Fourier.
Vida
[modifica]Budan va néixer a Limonade, al nord de l'actual Haití, a prop de l'actual ciutat de Cap-Haïtien, però de molt menut es va traslladar a la França europea per fer els seus estudis. El 1769 va ser admès al collège de Juilly dirigit pels oratorians.[2]
Ell mateix va ingressar a l'orde del Oratori i va estar donant classes al col·legi que l'orde tenia a Nantes i també a la universitat d'aquesta vila.[3] Però el 1788, en data imprecisa, va abandonar l'orde i es trasllada a París, on estudia medicina a l'École de Santé i en la qual establirà una forta amistat amb el reconegut metge Antoine-Athanase Royer-Collard.[4]
El 1808 va ser nomenat Inspecteur Générale d'Instruction Publique de França, càrrec que exercirà fins a la seva jubilació el 1835.
El 1809 es va casar amb Therése-Désiré de Piolenc, cunyada de Royer-Collard, amb qui tindria quatre fills.
El 1814 va ser nomenat cavaller de la Legió d'Honor.
Grattan-Guinness el descriu com inspector per professió, matemàtic per passió, monàrquic per convicció i polemista per temperament.[5]
Obra
[modifica]A part d'altres escrits mèdics i científics, Budan és recordat pel seu llibre sobre equacions Nouvelle méthode pour la résolution des équations numériques d'un degré quelconque (París, 1807), que va editar ell mateix sobre la base d'un manuscrit presentat a l'Acadèmia de Ciències de París el 1803 i que havia rebut elogis per part de Lagrange.[6] El 1822 en va publicar una nova edició augmentada i millorada.
En aquest llibre es formula l'avui conegut com a teorema de Budan-Fourier[7] sobre el màxim nombre d'arrels reals d'un polinomi amb coeficients reals. La precedència sobre aquest teorema va ser objecte d'una discussió entre Budan i Fourier.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Que portés el nom Ferdinand és dubtós, però és utilitzat en la literatura sobre el personatge. Borowczyk, pàgina 134.
- ↑ Borowczyk, pàgina 130.
- ↑ Borowczyk, pàgina 131.
- ↑ Borowczyk, pàgina 132.
- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 245.
- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 247.
- ↑ Coste et al., pàgines 480-481.
- ↑ Grattan-Guinness, pàgines 246-247.
Bibliografia
[modifica]- Borowczyk, Jacques «Sur la vie et l'œuvre de François Budan (1761–1840)» (en (francès)). Historia Mathematica, Vol. 18, Num. 2, 1991, pàg. 129-157. DOI: 10.1016/0315-0860(91)90496-K. ISSN: 0315-0860.
- Coste, Michel; Lajous-Loaeza, Tomás; Lombardi, Henri; Roy, Marie-Françoise «Generalized Budan–Fourier theorem and virtual roots» (en (anglès)). Journal of Complexity, Vol. 21, Num. 4, 2005, pàg. 479-486. DOI: 10.1016/j.jco.2004.11.003. ISSN: 0885-064X.
- Grattan-Guinness, Ivor. Convolutions in French Mathematics, 1800-1840 (en (anglès)). Birkäuser, 1990. ISBN 3-7643-2240-3.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «François Budan de Boislaurent» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Grabiner, Judith V. «Budan De Boislaurent, Ferdinand François Désiré». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 setembre 2015].