El fred en física és l'absència de calor.[1] No té per tant unitat de mesura particular, ja que el que es pot mesurar, així com allò en el qual podem observar fenòmens o utilitzar en tecnologia és la calor. De fet, quan parlem de refredar o de donar fred, de congelar, refrigerar, etc. el que estem fent realment és extreure calor. El fred absolut és doncs l'absència total i absoluta de calor, un concepte ideal que correspondria als zero kèlvins i que de moment no hem trobat que pugui ocórrer a cap lloc de l'univers.
En biologia i psicologia parlem de tenir fred, de climes freds, etc. quan ens referim a temperatures prou baixes perquè el cos tingui el que reconeixem com a sensació de fred, amb respostes que poden incloure tremolor, calfreds, etc. I de calor quan són prou altes perquè sentim la sensació de calor, que pot provocar suor i altres respostes de protecció. En plàstica els colors freds són sobretot la gamma de blaus, i també colors propers, com alguns verds i violacis. Aquest colors solen expressar-nos culturalment fredor, però també pau, calma i relaxament.
El fred és la "no-calor" i refredar és extreure calor. No podem mesurar el fred, o la variació de fred, sinó la calor, i això es fa en joules o en calories. Una variació positiva de fred és una negativa, i del mateix mòdul, que de calor, i viceversa. Com en algunes àrees del coneixement i d'aplicació hauríem de tractar sempre amb nombres i variacions negatives, per a la pròpia comoditat, s'hi pot usar la frigoria, de símbol (poc usat) fg, qué és simplement una caloria canviada de signe.
A la indústria es fan moltes investigacions i aplicacions d'aquest fenomen amb fins productius i per a la conservació de les matèries que són susceptibles d'alterar-se per la calor, com ara els aliments. Es divideix en tres branques principals: