Freesia

Infotaula d'ésser viuFreesia Modifica el valor a Wikidata

Freesia alba
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaIridaceae
GènereFreesia Modifica el valor a Wikidata
Eckl. ex Klatt
Nomenclatura
Sinònims
ExautorEckl. Modifica el valor a Wikidata

La frèsia (Freesia),[1][2] és un gènere de plantes bulboses de la família de les iridàcies. Comprèn aproximadament 15 espècies natives d'Àfrica (12 d'elles natives de la província del Cap, Sud-àfrica), totes elles amb corms d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Típicament aquestes espècies vegeten durant l'hivern, floreixen en la primavera i romanen en repòs durant l'estació càlida.

Descripció

[modifica]
Floració zigomorfa de Freesia laxa.

Són plantes herbàcies, de fulles ensiformes, aplanades i flors vistoses, fragants, disposades en espigues unilaterals. Les flors són hermafrodites i lleugerament irregulars. El perigoni està compost de 6 tèpals subiguals entre si, units, amb el tub perigonial una mica corbat i els lòbuls aovats, obtusos. Els estams són lliures. L'ovari és ínfer, trilocular, l'estil és filiforme, dividit en tres branques bífides. El fruit és una càpsula dehiscent per tres valves.

Taxonomia

[modifica]
Lliri de sant Josep o all de sant Josep (Freesia refracta)
Freesia corymbosa

El gènere va ser descrit per Eckl. ex-Klatt i publicat a Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[3]

Etimologia

[modifica]

Freesia nom genèric que va ser dedicat en honor del metge alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876).

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Freesia es reconeixen les 16 espècies següents:[4]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Freesia:[4]

  • Anomatheca Ker Gawl.
  • Nymanina Kuntze

Conreu

[modifica]

La popular freesia dels jardins i de flor tallada és Freesia × hybrida, un híbrid complex basat en hibridacions interespecífiques entre Freesia refracta, Freesia leictlinii, Freesia corymbosa i altres espècies del gènere, de la qual s'han obtingut centenars de cultivars comercials. Les cultivars modernes són tetraploides i exhibeixen flors simples o dobles, de colors brillants (blanc pur, groc, rosa, taronja, vermell i blau), tot i que la fragància en elles és menys intensa que en les espècies originals.


Referències

[modifica]
  1. «frèsia». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 març 2019].
  2. 2,0 2,1 «frèsia». Termcat Centre de terminologia. [Consulta: 4 abril 2020].
  3. «Freesia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 abril 2015].
  4. 4,0 4,1 «Freesia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 juny 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Goldblatt, P. (1982) Systematics of Freesia Klatt (Iridaceae) J. South African Bot. 48:39-93.
  • Peter Goldblatt, John C. Manning.archi Phylogeny of the African Genera Anomatheca and Freesia (Iridaceae: Ixioideae), and a New Genus Xenoscapa. Systematic Botany, Vol. 20, No. 2 (Apr. - Jun., 1995), pp. 161-178.
  • Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.

Enllaços externs

[modifica]