Freesia alba | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Iridaceae |
Gènere | Freesia Eckl. ex Klatt |
Nomenclatura | |
Sinònims | |
Exautor | Eckl. |
La frèsia (Freesia),[1][2] és un gènere de plantes bulboses de la família de les iridàcies. Comprèn aproximadament 15 espècies natives d'Àfrica (12 d'elles natives de la província del Cap, Sud-àfrica), totes elles amb corms d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Típicament aquestes espècies vegeten durant l'hivern, floreixen en la primavera i romanen en repòs durant l'estació càlida.
Són plantes herbàcies, de fulles ensiformes, aplanades i flors vistoses, fragants, disposades en espigues unilaterals. Les flors són hermafrodites i lleugerament irregulars. El perigoni està compost de 6 tèpals subiguals entre si, units, amb el tub perigonial una mica corbat i els lòbuls aovats, obtusos. Els estams són lliures. L'ovari és ínfer, trilocular, l'estil és filiforme, dividit en tres branques bífides. El fruit és una càpsula dehiscent per tres valves.
El gènere va ser descrit per Eckl. ex-Klatt i publicat a Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[3]
Freesia nom genèric que va ser dedicat en honor del metge alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876).
Dins del gènere Freesia es reconeixen les 16 espècies següents:[4]
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Freesia:[4]
La popular freesia dels jardins i de flor tallada és Freesia × hybrida, un híbrid complex basat en hibridacions interespecífiques entre Freesia refracta, Freesia leictlinii, Freesia corymbosa i altres espècies del gènere, de la qual s'han obtingut centenars de cultivars comercials. Les cultivars modernes són tetraploides i exhibeixen flors simples o dobles, de colors brillants (blanc pur, groc, rosa, taronja, vermell i blau), tot i que la fragància en elles és menys intensa que en les espècies originals.