Frédéric Luz

Frédéric Luz

(2018)
Biografia
Naixement	(fr) Frédéric Nicolas Jacques Rodriguez-Luz 9 març 1964 (60 anys) Tolosa (França)
Pretendent al tron Regne de l'Araucània i la Patagònia
24 març 2018 – ← Jean-Michel Parasiliti di Para
Activitat
Ocupació	assagista, heraldista
Partit	Novèla Accion Reialista ^(oc)
Obra
Obres destacables Le Soufre et l'Encens ^(en)
Família
Cònjuge	Annie-Marie Lauzeral (–2020)
Premis
(2004)  comanador de l'Orde Nacional del Lleó de Senegal
(es) Marichiweu
Lloc web	fredericluz.jimdofree.com

Frédéric Luz nascut a Tolosa de Llenguadoc, França, el 9 de març de 1964 és un escriptor i heraldista francès. També és l'actual pretendent a l'extint tron del Regne de la Araucanía i la Patagonia.

Biografia

Frédéric Luz ha estudiat literatura moderna i és membre d'un club de tir.^[1][2][3] Viu a França, està casat i té dos fills.^[4]

Des de 1984, Luz ha treballat professionalment com heraldista i ha publicat una sèrie de treballs sobre el tema. Va ser conseller heràldic d'Enric d'Orleans, comte de París.^[5] Entre 2003 i 2004, va crear escuts d'armes per a ciutats i ministeris del govern del Senegal, així com per als presidents senegalesos Léopold Sédar Senghor i Abdoulaye Wade. Pel seu treball, va ser nomenat Comandant de l'Ordre Nacional del Lleó de Senegal.^[6]

Frédéric Luz va ser nomenat vicepresident de l'ONG Auspice Stella, que treballa per promoure els drets del poble maputxe en la comunitat internacional.^[7]

El 24 de març de 2018, en una reunió del Consell de Regència del Regne de Araucanía, Luz va ser escollit com el nou "príncep de Araucanía i Patagonia".^{[8][9][10][11][12][13][14][15]} Sobre aquest tema, ja en 1873, el Tribunal Penal de París havia determinat que Antoine de Tounens, el primer rei de Araucanía i Patagonia, no justificava el seu estatus com a sobirà.^[16]

Obres

• Armorial de France et d'Europe, No. 1, (Courtnay, 1990)
• Armorial de France et d'Europe, No. 2, (Gaillac: La Plau royale éditions, 1991)
• Le soufre & l'encens: Enquête sur les Eglises parallèles et les évêques dissidents, (Paris: C. Vigne, 1995)
• Le blason & ses secrets: Retrouver ou créer ses armoiries aujourd'hui, (Paris: C. Vigne, 1995)
• Blasons des familles d'Europe: Grand armorial universel, (Gaillac: La Plau royal éditions, 1996)
• Dictionnaire du blason / L.-A. Duhoux d'Argicourt, prefaci de Frederic Luz, (Gaillac: La Plau royale éditions, 1996)
• Armorial de France et d'Europe, No. 6, (Gaillac: La Plau royal éditions, 1998)
• Orthodoxie, (Puiseaux : Pardès, 2001)
• Armorial de France et d'Europe, (Gaillac: La Plau royale éditions, 2002)
• Armorial de France et d'Europe, (Gaillac: La Plau royale éditions, 2005)

Distincions honorífiques

• Comandant de l'Ordre Nacional del Lleó (República de Senegal, 30/04/2004).50x50px

Referències

1. Presidente de la República de Senegal decreto del 30 de abril de 2004(lire en ligne).
2. «Qui suis-je?». blasons-armoiries.eu.
3. «Un nouveau président au club de tir graulhétois - 09/03/2016». ladepeche.fr.
4. «Araucanie: le nouveau prince des Mapuches - 15/05/2018». sudouest.fr.
5. Point de Vue, n° 2943, página 27
6. «Décret n° 2004-611 on avril 30 2004 from the Président of the Republique of Senegal». web.archive.org. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: 18 agost 2020].
7. «Auspice Stella». auspicestella.org.
8. «Dordogne : le royaume d'Araucanie a un nouveau prince». Sud Ouest.fr.
9. «Un Graulhétois sacré prince d'Araucanie et de Patagonie - 05/04/2018». ladepeche.fr.
10. Fuligni, Bruno. Politica Hermetica Les langues secrètes. L'Age d'homme, 1999, p. 135. 
11. Journal du droit international privé et de la jurisprudence comparée, 1899, p. 910. 
12. Montaigu, Henri. Histoire secrète de l'Aquitaine. A. Michel, 1979, p. 255. 
13. Lavoix, Camille. Argentine : Le tango des ambitions. Nevicata, 2015. 
14. Bulletin de la Société de géographie de Lille, 1907, p. 150. 
15. Intermédiaire des chercheurs et curieux. ICC, 1972, p. 51. 
16. Le XIXe siècle : journal quotidien politique et littéraire, 1873.