Fucus vesiculosus | |
---|---|
Fucus vesiculosus | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Chromista |
Fílum | Ochrophyta |
Classe | Phaeophyceae |
Ordre | Fucales |
Família | Fucaceae |
Gènere | Fucus |
Espècie | Fucus vesiculosus L., 1753 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El Fucus (Fucus vesiculosus L.) és una alga de la família de les Fucàcies i és conegut vulgarment com a alga de bufetes o alzina de mar. La seva distribució es troba a les costes occidentals del mar Bàltic, al mar del Nord, puix que és una de les algues més habituals a les illes britàniques, i a l'oceà Pacífic i Atlàntic. És una espècie de distribució mediolitoral i pel que fa al Principat, no és gaire comuna, ja que no es troba a la mar Mediterrània.
El nom genèric del Fucus deriva del nom del seu ordre, ordre Fucales. Pel que fa al nom de l'epítet (vesiculosus) prové dels aerocists característics que l'alga té a la superfície. Aquests aerocists són vesícules plenes de gas que, en alguns feòfits, serveixen de flotador.
El Fucus vesiculosus és una alga que fa fins a un metre; es troba en zones rocoses i mediolitorals, on formen bandes de vegetació. El seu color és verd fosc quan es troba al seu hàbitat, i bru fosc quan es troba dessecada.
El seu tal·lus és pla, acabat en uns lòbuls i amb ramificacions dicòtomes.
Altra estructura important d'aquest cormòfit és l'abundància d'aerocists. Aquestes vesícules, que els permeten la flotabilitat, se'n troben agrupades en parells a banda i banda del nervi central.
Als extrems de les ramificacions hi ha els receptacles, que són les cavitats fèrtils de l'alga. A l'interior d'aquests receptacles trobem els conceptacles, unes cavitats on es desenvolupen els gametangis masculins o femenins (el fucus és dioic).
D'una banda, en els gametangis masculins o espermatogonis, la cèl·lula mare, que és diploide, pateix una meiosi i se n'originen quatre cèl·lules. Cada cèl·lula (haploides) es divideix quatre cops més, però ara per mitosi i donen lloc a 64 gàmetes masculins per espermatogoni. D'altra banda, els gametangis femenins segueixen el mateix cicle, fent una divisió meiòtica de la cèl·lula mare i generant 4 cèl·lules haploides. Tot seguit, fan una mitosi i originen 8 gàmetes femenins o oosferes.
Un cop fetes les divisions, els gàmetes (zoogàmetes i oosferes) s'uneixen al medi extern, és a dir, a l'aigua, i donen lloc a un zigot. Aquest comença a germinar i arriba a una etapa final: la formació d'un tal·lus adult idèntic a l'inicial. Resumint, podem dir que el cicle reproductiu del fucus és monogenètic i diploide.
La part utilitzada del Fucus vesiculosus és el tal·lus. Aquest està format per diverses substàncies que li donen diferents qualitats. En són aquestes:
Aquesta alga fucàcia pot tenir interacció amb altres medicaments, com és el cas dels medicaments per diabètics, i pot produir hipoglucèmies. També es pot donar una hipoglucèmia perquè pot potenciar els efectes de la insulina.
Podem trobar el fucus de diferents formes: en càpsules, pomades, pols, fresc, sec, etc. Cada forma galènica té la seva posologia.