Fufluns
| Tipus | deïtat de la natura déu etrusc psicopomp  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia etrusca |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Mare | Semia |
| Pare | Tínia |
| Germans | Aplu i Artume |
| Altres | |
| Part de | mitologia etrusca |
| Domini | planta, felicitat, vi, salut i creixement |
| Símbol | Harúspex de Piacenza |
| Equivalent | Dionís, Bacus i Líber |
Fufluns o Pupluns (en etrusc 𐌐𐌖𐌘𐌋𐌖𐌍𐌔) va ser, a la mitologia etrusca, el déu de les plantes, de la felicitat, de la salut i del creixement en totes i de totes les coses. Era fill de Semia, deessa de la terra i de Tínia, el déu del cel. Se l'adorava especialment a Populònia, ja que el nom de la ciutat derivava d'aquesta divinitat (Fuflun o Puplun).[1]
A Roma també se'l va adorar, però aviat va ser substituït per altres déus itàlics de la fertilitat. Se'l representava normalment com un jove sense barba, i excepcionalment com un home madur i barbut. Portava a la mà un tirs, i l'acompanyaven sàtirs, mènades i altres personatges apotropaics.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Thomson de Grummond, Nancy. Etruscan Myth, Sacred History, and Legend. Filadèlfia: University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, 2006, p. 113. ISBN 9781931707862.
- ↑ Thomson de Grummond, Nancy (et al.) (eds.). The Religion of the Etruscans. Austin: University of Texas Press, 2006, p. 21. ISBN 9780292796287.