Fusta d'agar

Àloe conreat/fusta d'agar

L'àloe o arbre d'àloe, també conegut com a linàloe, lignum àloes o calambac és una fusta resinosa fosca d'olor fragant quan s'hi cala foc o es destil·la; comunament és utilitzada per a la fabricació d'encens, perfum i tallar-hi figures. És coneguda comunament en la cultura àrab com a ud (àrab: عود, ʿūd). Es forma en el duramen dels arbres d'aquilaria quan s'infecten amb una mena de floridura (Phialophora parasitica) i secreten una resina per a combatre-la. Abans de la infecció, el duramen és inodor, relativament clar i de color pàl·lid; no obstant això, a mesura que avança la infecció, l'arbre produeix una resina aromàtica fosca, anomenada àloe (que no ha de confondre's amb l'àloe ferox, la suculenta comunament coneguda com a àloe (a no confondre tampoc amb l'àloe vera), jinko en japonès (l'encens més preat) i agar en hindi, en resposta a l'atac, la qual cosa resulta en un duramen molt dens, fosc i incrustat en resina. La fusta resinosa es valora en les cultures de l'est i sud d'Àsia per la seva fragància peculiar, evocadora de la masculinitat, i, per tant, s'usa per a encens i perfum. Procedeix del nord-est de l'Índia i del sud-est asiàtic.

Fusta d'aquilaria no infectada que manca de la resina fosca.

Una de les raons principals de l'alt cost de la fusta d'àloe és l'esgotament del recurs silvestre i les traves a l'exportació de la procedent de plantacions.[1] Des de 1995, l'Aquilaria malaccensis, que n'és la font principal, ha estat inclosa en l'apèndix II (espècies potencialment amenaçades) per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres.[2] El 2004, totes les espècies d'Aquilaria es van incloure en l'Apèndix II; amb tot, diversos països tenen reserves pendents respecte a aquesta inclusió.[2]

Les qualitats aromàtiques de la fusta d'agar són influenciades per l'espècie, la posició geogràfica, l'origen de la seva branca, tronc i arrel, el temps passat a partir de la infecció i els mètodes de collita i processament, la més valorada essent la d'infecció natural i no producte d'inoculacions.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Broad, S. (1995) "Agarwood harvesting in Vietnam" TRAFFIC Bulletin 15:96
  2. ↑ 2,0 2,1 CITES (25 April 2005) "Notification to the Parties" No. 2005/0025 Arxivat 5 de març 2016 a Wayback Machine.. (PDF) . Recuperada el 22 de julio de 2013.
  3. ↑ López-Sampson, Arlene; Page, Tony «History of Use and Trade of Agarwood» (en anglès). Economic Botany, 72, 20-03-2018, pàg. 107–129. DOI: 10.1007/s12231-018-9408-4. ISSN: 0013-0001.