Ga (llengua)

Ga

Ga
Altres noms	Accra, Acra, Amina, Gain
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	745.000  (2013 )
Autòcton de	Accra
Estat	Ghana, Benín, Togo
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües Ga–Dangme
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-2	gaa
ISO 639-3	gaa
SIL	gaa
Glottolog	gaaa1244
Ethnologue	gaa
ASCL	9218
IETF	gaa

El ga (o accra, o amina, o gain) és una llengua kwa que es parla a la zona costanera del sud-est d'Accra, a Ghana. Segons el joshuaproject, la lengua ga és parlada per quatre grups humans: els adan, adangbes; els ga, amines; els ga, amines, gains; i els ga-adangme-krobos; la majoria d'aquests a Ghana, excepte els ga, amina, gains, que viuen a Togo i els ga-adangme-krobos que viuen a Benín.^[1] Hi ha entre 600.000 (ethnologue, 2004^[2]) i 846.000 parlants de ga.^[2]

Ga (llengua)

Família lingüística

El ga és una llengua que està juntament amb l'adangme en un subgrup de les llengües nyos, que són llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.^[3]

Etnònim

El nom del poble ga en la seva llengua és el de gamei. Un home ga es diu ganyo i un infant ga es diu ganyobi.^[2]

Geolingüística i pobles veïns

Segons l'ethnologue, el ga és la llengua majoritària de la ciutat d'Accra i els seus voltants.^[2] Segons el joshuaproject, el ga també el parlen minories a la Regió Volta, a Togo i a Benín.^[1]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori ga està situat a la ciutat d'Accra i els seus voltants. Al sud limiten amb l'oceà Atlàntic, a l'oest limiten amb els àkans i els awutus; al nord limiten amb els àkans i els lartehs; i a l'est limiten amb els dangmes.^[4]

Gramàtica

El ga s'escriu en alfabet llatí que està compost de 26 lletres. Té 7 vocals i 19 consonants:

Aa Bb Dd Ee Ɛɛ Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Ŋŋ Oo Ɔɔ Pp Rr Ss Tt Uu Vv Ww Yy Zz

Vocals (Vaoli)

Les vocals del ga són invariables. Cada vocal pot tenir tres llargades diferents i s'escriu repetint la vocal. Per exemple: a, aa, aaa.

Monotons

	Anterior		Central		Posterior
	oral	nasal	oral	nasal	oral	nasal
Tancada	i	ĩ			u	ũ
Semitancada	e				o
Semioberta	ɛ	ɛ̃			ɔ	ɔ̃
Oberta			a	ã

Consonants (Kɔnsonanti)

Les consonants es pronuncien de manera similar al francès, amb l'excepció de les lletres que no existeixen a l'alfabet llatí, sobretot la lletra ŋ, que es pronuncia ng.

El ga té 31 consonants:

Fonemes consonants

	Labial		Dental		Postalveolar and palatal				Velar				Labial- velar		Glotal
					Plana		Labialitzada		Plana		Lab.v				Plain	Lab.
Nasal	m		n		ɲ				ŋ				ŋ͡m
Oclusiva	p	b	t	d	tʃ	dʒ	tʃʷ	dʒʷ	k	ɡ	kʷ	ɡʷ	k͡p	ɡ͡b
Fricativa	f	v	s	z	ʃ		ʃʷ								h	hʷ
Aproximant			l		j		ɥ						w

• [ŋʷ] és un al·lòfon de /w/ que succeix abans de les nasals i que està representada amb un dígraf propi en l'escriptura.
• /l/ es podria realitzar com [r] quan està entre una consonant i una vocal
• /j/ té un al·lòfon [ɲ] abans de les vocals nasals

Dígrafs i trígrafs (Haaji Agbɛɛmɔ)

Existeixen 11 dígrafs i dos trígrafs. Les combinacions de lletres que es pronuncien amb un únic so són:

• Gb gb - /ɡb/
• Gw gw - /ɡʷ/
• Hw hw - /hʷ/
• Jw jw - /d͡ʒʷ/
• Kp kp - /kp/
• Kw kw - /kʷ/
• Ny ny - /ɲ/
• Ŋm ŋm - /ŋm/
• Ŋw ŋw - [ŋʷ] (un al·lòfon més rar que un fonema)
• Sh sh - /ʃ/
• Ts ts - /t͡ʃ/
• Shw shw - /ʃʷ/
• Tsw tsw - /t͡ʃʷ/

Numerals

1 – ékòmé	21 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ékòmé
2 – éɲɔ̀	22 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɲɔ̀
3 – étɛ̃	23 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ étɛ̃
4 – éɟwɛ̀	24 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɟwɛ̀
5 – énùmɔ̃	25 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ énùmɔ̃
6 – ék͡pàa	26 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ék͡pàa
7 – k͡pàwo	27 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàwo
8 – k͡pàaɲɔ̃	28 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃
9 – nɛ̀ɛhṹ	29 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ
10 – ɲɔ̀ŋmá	30 – ɲɔ̀ŋmá - !í étɛ̃
11 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ékòmé	40 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɟwɛ̀
12 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɲɔ̀	50 – ɲɔ̀ŋmá - !í énùmɔ̃
13 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ étɛ̃	60 – ɲɔ̀ŋmá - !í ék͡pàa
14 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɟwɛ̀	70 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàwo
15 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ énùmɔ̃	80 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàaɲɔ̃
16 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ék͡pàa	90 – ɲɔ̀ŋmá - !í nɛ̀ɛhṹ
17 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàwo	100 – òhá, pl. -ì
18 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃	200 – òhá -!í éɲɔ̀
19 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ	1000 – àkpé, pl. -ì
20 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɲɔ̀	2000 – àkpé -!í éɲɔ̀

El Ga té un sistema decimal. No és segur si els numerals 7 i 8 són etimològicament derivats de 6+1 i 6+2, respectivament.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

El ga és una llengua educacional (EGIDS 4). És una llengua reconeguda des de les lleis de la Costa d'Or de 1951 i una llengua vernacular segons l'ordenança número 44. És una llengua gaudeix d'un ús vigorós, està estandarditzada, té literatura i s'utilitza en l'ensenyament.^[5] Entre el 30 i el 60% dels dangmes han estat alfabetitzats en llengua dangme i entre el 75 i el 100% l'aprenen com a segona llengua. Els anys 1866 i 1997 s'hi va traduir la Bíblia. Els ga també parlen l'anglès, llengua oficial de Ghana. El ga s'ensenya en escoles d'educació primària i secundària. Els nawdms utilitzen el ga com a segona llengua.^[2]

Referències

1. «Language: Ga». joshuaproject. [Consulta: 12 octubre 2015].
2. «Ga, a language of Ghana».
3. «Ga-Dangme». ethnologue. [Consulta: 11 octubre 2015].
4. «Mapa lingüístic de Ghana. El ga és el número 65». ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].
5. «Dangme in the language cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].

Bibliografia

• Mary Esther Kropp Dakubu, Parlons Ga. Langue et culture d'Accra (Ghana), L'Harmattan, Paris, 2006, 158 p. ISBN 2296017134
• (anglès) Mary Esther Kropp Dakubu, Gã-English dictionary with English-Gã index, Black Mask Ltd, Accra, Ghana, 2009 (2Plantilla:E sense paràmetre éd.), 295 p. ISBN 978-9988-83850-8

Enllaços externs

• My First GaDangme Dictionary kasahorow
• Universal Declaration of Human Rights in Ga language
• Short tutorial on counting in the Ga language
• Young boy speaking about Ghanaian tribes in Ga language

Viccionari