Gabriela Ortiz

Gabriela Ortiz

Biografia
Naixement	20 desembre 1964 (59 anys) Ciutat de Mèxic
Formació	City University de Londres Guildhall School of Music and Drama Facultat de Música Universitat de Londres
Activitat
Ocupació	compositora, professora de música
Ocupador	Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Gènere	Òpera
Premis
(2004)  Beca Guggenheim
Lloc web	gabrielaortiz.com

Gabriela Ortiz Torres (Ciutat de Mèxic, 20 de desembre de 1964) és una compositora i professora mexicana.^[1][2][3]

Biografia

Pertany a la generació creixent de dones compositores nascudes en la segona meitat del segle xx.^[3] Va estudiar el batxillerat al Col·legi de Ciències i Humanitats i la llicenciatura en composició a l'Escola Nacional de Música on va ser deixebla de Federico Ibarra i Mario Lavista. Amb aquest últim es va formar en el Taller de Composició del Conservatori Nacional de Música. Destaca la seva capacitat de sintetitzar un estil sincrètic en la seva música "i en ella s'ajunten la tradició europea, els recursos nous propis de la música contemporània i del jazz, a més d'elements mexicans, procedents fins i tot del Mèxic precolombí".

Va estudiar piano a l'Escola Vida i Moviment, amb Robert Saxton a la Guildhall School of Music and Drama, gràcies a una beca del British Council i es va doctorar en Composició i Música Electroacústica a The City University de Londres sota la direcció de Simon Emmerson (1992).

Al febrer de l’any 2019 es va incorporar a la Academia de Artes (México) en una ceremonia que es va celebrar a la Sala Manuel M. Ponce del Palau de Belles Arts (Mèxic).^[4][4]

Ha estat professora de composició a l'Escola Nacional de Música de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.^[5]

La música de Gabriela Ortiz, en la seva majoria anotada convencionalment, combina un ús lliure de la tonalitat amb referències d'estils tradicionals, de rock, música africana i afro-caribenya. Són particularment evidents en la rica naturalesa rítmica d'obres com Altar de Neón i Concierto Candela. Pel que fa a les seves peces electroacústiques experimentals, han conduït a una manipulació més complexa dels sons.^[6] En el quartet de corda Altar de muertos, recull aspectes de la tradició del culte als morts on inclou l'ús de tambors d'aigua yaqui i tenabaris.^[7]

Forma part de la generació de músics llatinoamericans del període de la postmodernitat, en el que estan presents tres o quatre generacions de músics.^[8]

Obres

• Altar de Piedra, obra concertant per a percussions i orquestra en tres moviments (2003)
• Puzzle-tocas, per a quintet de vents (2002)
• Altar de Muertos, per a quartet de cordes i cinta (1996)
• Altar de neón, per a quartet de percussió i orquestra de cambra (1995)
• El trompo, per a vibráfono i cinta (1994)
• Concierto Candeal, per a percussió (1993)
• Five Microetudes, per a cinta (1992)
• Quartet n.º 1 (1988)
• Huitzil (1989) per a flauta de bec
• Divertimento (1985) per a clarinet sol
• Patios (1988) per a orquestra
• Concierto Candela (1993) per a orquestra i percussions
• Atlas-Pumas (1995) per a marimba i violí
• Riu de papallones (1995) per a dues arpes i steeldrum
• Zócalo-Bastilla (1996)
• Simfonia coral Luz de lava, encarregada per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic per commemorar el seu centenari. (2010)

Luz de Lava

Luz de Lava és una simfonia per a soprano, flauta travessera, cor de cambra i orquestra. Composta el 2010 fou un encàrrec de la Universidad Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) per celebrar el seu 100è aniversari. Està integrada per quatre moviments contrastants que s’interpreten sense pauses entre ells. Es va estrenar per l’Orquestra Filharmònica de la Universitat (OFUNAM) sota la batuta de Rodrigo Macias, amb la soprano Irasema Terrazas i el flautista Alejandro Escuer.

1. Geometría telúrica
2. Magma interior
3. El Pedregal
4. Visión evolutiva

Bandes sonores de pel·lícules

Por la libre (2000) de Juan Carlos de Llaca

Fronterilandia (1995) dirigida per Rubén Ortiz Torres

Síndrome de línea blanca (2003), curtmetratge, dirigit per Lourdes Villagómez.^[9]

Òperes

• Únicamente la verdad, video-ópera en col·laboració amb el seu germà Rubén Ortiz-Torres (2004)
• Ana y su sombra
• Luciérnaga, òpera de cambra. Monodrama per a soprano, actor, d'ensemble de càmera, amb llibret de la dramaturga i escriptora Silvia Peláez (2018). Obre encarregada pel festival Vértice.^[4][10]

Premis i reconeixements

• Beca de la Fundació en Memòria de John Simon Guggenheim, per Únicamente la verdad el 2004.^[11]
• Premi Nacional d'Arts i Literatura atorgat per la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic el desembre de 2016.

Referències

1. Villegas, Victor. «Día de la Mujer. Tres Compositoras Mexicanas. Gabriela Ortíz» (en castellà). VicManMusic, 08-03-2019. [Consulta: 26 octubre 2020].
2. «Dra. Gabriela Ortiz Torres. UNAM, Posgrado en Música». www.posgrado.unam.mx. Consultado el 25 de agosto de 2015.
3.  Tello, Aurelio. "La creación musical en México", en Tello (coor.) La música en México. Panorama del siglo XX. México, FCE-CONACULTA, 2010. Serie Biblioteca Mexicana.
4. «Ingresa Gabriela Ortiz a la Academia de Artes» (en castellà), 11-02-2019. [Consulta: 14 abril 2021].
5. «Gabriela Ortiz Torres - Compositora» (en castellà). Música en México, 26-10-2016. [Consulta: 26 octubre 2020].
6. «Gabriela Ortiz - Ricardo Miranda» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2021].
7. Miranda. La música en Latinoamérica (en castellà). Ediciones de la Secretaría de Relaciones Exteriores, 2011, p. 240. 
8. MIRANDA. La música en Latinomérica (en castellà). Ediciones de la Secretaría de Relaciones Exteriores, 2011, p. 239. 
9. «ORTIZ – HISTORIA DE LA SINFONIA» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2021].
10. «Es programa el monodrama de Gabriela Ortiz dins els actes del M68» (en en castellà). [Consulta: 29 abril 2021].
11. «Dan a conocer a los ganadores del Premio Nacional de Artes y Literatura». [Consulta: 14 desembre 2016].