Nom original | (fr) Gabrielle Réju |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 juny 1856 antic 5è districte de París (França) |
Mort | 14 juny 1920 (64 anys) 16è districte de París (França) |
Causa de mort | aturada cardiorespiratòria |
Sepultura | cementiri de Passy, 8 |
Altres noms | Réjane |
Formació | Conservatoire national supérieur d'art dramatique |
Activitat | |
Camp de treball | Teatre, interpretació i gestió |
Ocupació | actriu de teatre, actriu, mànager de teatre, actriu de cinema, emprenedora |
Activitat | 1880 - 1920 |
Professors | François-Joseph Regnier i Talbot |
Família | |
Cònjuge | Paul Porel (1893–1905), divorci |
Parella | Samuel Pozzi |
Fills | Germaine Porel () Paul Porel Jacques Porel () Paul Porel |
Parents | Jacqueline Porel, neta Jean-Marie Périer, besnet Anne-Marie Périer, besneta Marc Porel, besnet Bérangère de Lagatinerie, rebesnéta Jean-Pierre Périer, besnet |
Premis | |
| |
|
Gabrielle Charlotte Réju, també coneguda com a Gabrielle Réjane (París, 1856 - París, 1920) fou una actriu francesa.
Debutà el 1875 amb comèdies lleugeres i vodevils i representà després obres dramàtiques. L'any 1911 assolí un gran èxit amb L'ocell blau de Maeterlinck. Fou la típica dona d'escena del moment amb grans dots interpretatius. A més d'actriu, regentà un teatre propi, el Théatre Réjane, i fins i tot debutà en el cinema.
La tardor del 1899 actuà a Barcelona, on comptava amb un públic entusiasta, i aleshores visità el taller de Ramon Casas, moment en què aquest realitzà un retrat conservat actualment al MNAC, que aparegué publicat a Pèl & Ploma amb el títol «Madame Rejanne, croquis d'après nature». Segons sembla, des que el pintor francès Bastien Lepage l'havia pintat, no s'havia deixat tornar a retratar.[1]
Va inspirar, en part, Marcel Proust — sens dubte conjuntament amb les actrius Sarah Bernhardt i Rachel — per al personatge de l'actriu «Berma» en A la recerca del temps perdut.[2]