El 1943, durant la Segona Guerra Mundial, va ser mobilitzat, però en ser Itàlia aliada dels nazis, va desertar i va ser empresonat i condemnat a mort.[2] Va aconseguir escapolir-se dels seus captors i va lluitar amb els partisans a la regió d 'Emília-Romanya fins al final de la guerra.[3]
Acabada la guerra va tornar a Roma, on va obtenir l'habilitació per a la docència el 1948 i l'any següent va obtenir una plaça docent a la universitat de Trieste.[4] El 1956 va retornar a la universitat de Roma per ocupar la plaça que havia deixat vacant el seu mestre, Picone, per jubilació. Va romandre a la universitat romana fins que es va retirar el 1992.[5]
Morawetz, Cathleen S. «A Memory of Gaetano Fichera» (en anglès). Rendiconti - Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL - Memorie di Matematica e Applicazioni, Vol. 30, Num. 1, 2006, pàg. 3-6. ISSN: 1720-0768.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaetano Fichera» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
«Gaetano Fichera» (en italià). Accademia delle Scienze di Torino. [Consulta: 20 març 2023].