Fitxa | |
---|---|
Direcció | Tizuka Yamasaki ![]() |
Protagonistes | |
Guió | Jorge Durán i Tizuka Yamasaki ![]() |
Música | John Neschling ![]() |
Muntatge | Lael Rodrigues ![]() |
Distribuïdor | Embrafilme ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Brasil ![]() |
Estrena | 1980 ![]() |
Durada | 100 min ![]() |
Idioma original | portuguès ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | Brasil ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Gaijin – Os Caminhos da Liberdade[1] és una pel·lícula dramàtica brasilera del 1980, pel·lícula debut de la directora Tizuka Yamasaki.[2]
La pel·lícula està basada en fets reals de la història de la immigrants japonesos que van arribar al Brasil a la recerca de millors oportunitats.[3] La seva seqüela, Gaijin - Ama-me como Sou, va ser llançat el 2 de setembre de 2005.
Japó, 1908. Motivats per la pobresa del país i les poques perspectives laborals, molts japonesos han emigrat a la recerca d'oportunitats. Com que l'empresa d'emigració només acceptava grups familiars que tenien almenys una parella, Yamada (Jiro Kawarazaki) i Kobayashi (Keniti Kaneko) que eren germans, veuen com a solució que Yamada es casi amb Titoe (Kyoko Tsukamoto), que només tenia 16 anys. Yamada i Titoe s'acabaven de conèixer i, juntament amb un cosí, marxen cap al Brasil. Després de 52 dies de viatge finalment arriben al Brasil on treballaran a la granja Santa Rosa, a São Paulo, on l'expansió del cafè era intensa. Però ensopeguen amb un capatàs que tracta els colons amb hostilitat, exigint-los que treballin fins a l'esgotament. A més, els seus salaris són robats pels propietaris de la finca, només són tractats amb respecte per altres pobladors i per Tonho (Antônio Fagundes), el comptable de la finca.[4]
33è Festival Internacional de Cinema de Canes 1980 (França)[5]
Festival de Gramado 1980 (Brasil)
Festival de l'Havana 1980 (Cuba)
Festival de Nova Delhi
Conferència Nacional de Bisbes del Brasil 1980 (Brasil)
Festival d'Honolulú