a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | 8 | |||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
Un gambit[1][2] és una obertura d'escacs que empra principalment el jugador amb les peces blanques, en la qual se sacrifica material, normalment un peó, per a aconseguir un avantatge.[3] Alguns exemples coneguts són gambit de rei (1.e4 e5 2.f4), gambit de dama (1.d4 d5 2.c4) i gambit Evans (1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4). Un gambit utilitzat per les negres també es pot anomenar gambit, per exemple el gambit letó (1.e4 e5 2.Nf3 f5), o gambit Englund (1.d4 e5); però a vegades s'anomena contragambit, per exemple contragambit Albin (1.d4 d5 2.c4 e5) i contragambit letó (un nom antiquat per al gambit Letó).
La paraula gambit la va usar per primera vegada en la terminologia d'escacs el sacerdot extremeny Ruy López de Segura l'any 1561. Aquesta paraula prové de l'expressió italiana dare il gambetto, que significa fer la traveta. Ruy López va ser un gran estudiós d'aquesta maniobra, a més de fer popular el terme arreu del món.
Normalment es parla "d'oferir" un gambit, i aquest oferiment es pot "acceptar", quan l'altre jugador pren la peça, o refusar, quan l'altre jugador l'ignora i continua amb el seu desenvolupament.
En la majoria de gambits la millor continuació és l'acceptació d'aquest, encara que normalment condueixi a un joc perillós, en el qual qui ha ofert el gambit intenta crear complicacions al rival i l'altre prova de conservar el material d'avantatge o retornar-lo a canvi d'una posició favorable. Una regla citada en molts llibres d'escacs diu que un peó entregat és compensat per tres temps de desenvolupament. La utilitat d'aquesta regla és dubtosa, ja que normalment l'avantatge agafat gràcies al gambit no és només en desenvolupament.
Sovint el gambit també es pot refusar sense desavantatges, però s'arriba a un tipus de partida més posicional i tranquil·la.
Hi ha tres criteris generals en els quals sovint es diu que un gambit és beneficiós:
Un bon exemple de gambit beneficiós és el gambit escocès: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.d4 exd4 4.Ac4. Aquí les negres poden obligar les blanques a sacrificar un peó especulativament amb 4 ... Ab4 +, però les blanques obtenen una compensació molt bona per a un peó després de 5.c3 dxc3 6.bxc3, o per a dos peons després de 6.0-0 convidant a 6 ... cxb2 7 .Axb2, a causa de l'avantatge del desenvolupament i les possibilitats d'atacar contra el rei negre. Com a resultat, sovint se li recomana als negres que no intentin aferrar-se al peó addicional. Un gambit més dubtós és l'anomenat gambit Halloween: 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Cc3 Cf6 4.Cxe5 ?! Nxe5 5.d4. Aquí la inversió (un cavall per només un peó) és massa gran per a l'avantatge moderat de tenir un centre fort.