No s'ha de confondre amb Taller mecànic. |
Un garatge o cotxera és un espai cobert i tancat amb clau, per a guardar-hi els vehicles. A un habitatge unifamiliar dins de població o a una zona residencial es sol fer una distribució de la casa o dels xalets de manera que hi hagi un local per guardar vehicles o per emmagatzemar altres estris.
Els primers garatges privats planificats van aparèixer molt abans de 1900 i ho van fer a la vegada que els primers exemples de garatges públics planificats. El primer aparcament públic registrat als Estats Units d'Amèrica (Electric Vehicle Company Garage,[1] Chicago) es va construir el 1898, al Regne Unit (Christal Palace Garage,[2] Londres) el 1900 i a Alemanya (Großgarage der Automüller G.m.b.H.,[3] Berlín-Wilmersdorf) el 1901. Els primers automatismes via radio per a portes de garatge van ser inventats i desenvolupats per dos inventors nord-americans en la dècada de 1930 al mateix temps, un a Illinois i l'altre a l'estat de Washington, i eren desconeguts l'un per l'altre.[4]
Si bé el guardat i protecció de l'automòbil va ser necessari des del començament, va ser només amb la seva popularització que es va donar a partir de la dècada de 1930 que el garatge residencial va fer la seva aparició com a tal. Al principi s'utilitzaven per a aquest fi espais ja existents, i d'ús equivalent, com les cotxeres i les cavallerisses, les quals eren presents a les antigues residències de les classes acomodades. Com és lògic, aquests sectors van ser els primers posseïdors dels automòbils.
Els habitatges posteriors, en canvi, van canviar la tipologia arquitectònica per incloure aquest espai des de l'origen. Segons la grandària del terreny, s'articulava com a part de la façana o com una construcció annexa ubicada generalment al fons. Els edificis de propietat horitzontal solen tenir un garatge comú on es pot comprar o llogar una plaça d'estacionament en una planta.
Un dels primers garatges que es va construir va ser el garatge de l'edifici de la Casa Milà, any 1912. Gaudí va preveure un soterrani on s'hi podien guardar fins a deu cotxes. A aquest s'hi accedia per una rampa que baixava del pati per una rampa helicoïdal. Aquesta rampa va ser una idea totalment nova que es va estendre per tot el món.[5][6]
Actualment els garatges han ampliat el seu ús i es poden fer servir tant per a guardar eines com per a estudi de música (veure Rock de garatge) gràcies a la seva naturalitat polivalent. A part, el seu primer ús de guardar cotxes s'ha ampliat a embarcacions privades o avions i avionetes (veure hangar).
Un dels principals objectius dels nous garatges és el d'aprofitar l'espai, com aconseguir encabir dos cotxes en un garatge en el menor espai possible. Per a aconseguir-ho s'ha buscat alternatives com l'emmagatzematge en altura o automatitzat.
L'evolució dels garatges va lligada a l'evolució dels vehicles que l'han d'utilitzar. A la Unió Europea es demana que hi hagi punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i places d'aparcament per a bicicletes com a mesura mediambiental de cara al futur.[10][11]
El mot garatge prové del francès garage, que deriva del verb garer (guardar).[12]
A Catalunya hi ha diversos garatges que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya pel seu caràcter arquitectònic. Alguns dels garatges són:
Nom | Localització | Protecció | Estil | Imatge |
---|---|---|---|---|
Garatges de la Hispano Igualadina | Igualada | BCIL | Modernisme | |
Garatge Hispano Igualadina (Guissona) | Guissona | Bé integrant del
patrimoni cultural català |
Arquitectura popular | |
Garatge d'en Fatjó | Ripollet | Bé integrant del
patrimoni cultural català |
Noucentisme | |
Garatge Oliveras | L'Hospitalet de Llobregat | BCIL | Racionalisme | |
Garatge de Can Boada | Llagostera | Sense proteccions | Modernisme | |
Garatge Catasús | Girona | Sense proteccions | Darreres tendències | - |
Garatge Forné | Girona | Sense proteccions | Darreres tendències |