Gardnar Mulloy

Plantilla:Infotaula personaGardnar Mulloy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gardnar Putnam Mulloy Modifica el valor a Wikidata
22 novembre 1913 Modifica el valor a Wikidata
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (102 anys)
Miami (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Miami
Miami High School Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatdretà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial naval (1943–1944), tennista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1934 Modifica el valor a Wikidata -
Patrimoni net estimatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretà Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Historial d'individualsHistorial d'individuals Nombre de victòries Rècord personal
Tennis individual 98–46 Modifica el valor a Wikidata 
Tennis dobles 0–8 Modifica el valor a Wikidata
Hall of fame Info HOF Modifica el valor a Wikidata
ATP Info ATP Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1946-1957 equip de Copa Davis dels Estats Units
Premis


Find a Grave: 172763023 Modifica el valor a Wikidata

Gardnar Putnam "Gar" Mulloy (Washington D.C., 22 de novembre de 1913Miami, 14 de novembre de 2016)[1] va ser un tennista estatunidenc recordat per aconseguir la final de l'US National Championships el 1952 i pels seus títols de dobles, modalitat en la qual va guanyar cinc torneigs del Gran Slam, especialment amb Bill Talbert com a company. També va guanyar tres títols de Copa Davis amb l'equip estatunidenc.

Biografia

[modifica]

Mulloy es va casar l'any 1938 amb Madeline L. Cheney, amb la qual va tenir dues filles: Diane i Janice. Es va casar per segona ocasió amb Jacqueline Mayer l'any 2008, quan tenia 95 anys i era vidu. Va morir el 2016 per problemes de cor amb 102 anys.[1]

Mulloy va servir com a oficial en el USS Alameda County (LST-32) durant la Segona Guerra Mundial formant part de la Mediterranean Theater of Operations.[2] El 2015 fou guardonat amb la distinció Legió d'Honor francesa pels seus serveis en la US Navy. Va esdevenir el guardonat per primer cop més veterà des de la seva creació.

Va escriure una autobiografia titulada The Will To Win que fou publicada l'any 1960. El 2009 va publicar una actualització d'aquesta autobiografia amb el títol As It Was, que va comptar amb una introducció de Billie Jean King.[3]

Carrera esportiva

[modifica]

En categoria individual va disputar una final de Grand Slam al US National Championships (1952), on fou derrotat per l'australià Frank Sedgman. Fou molt prolífic en la categoria de dobles, on va disputar catorze finals de Grand Slam. Es va imposar al US National Championships amb Bill Talbert en quatre finals (1942, 1945, 1946 i 1948). Posteriorment va guanyar el títol de Wimbledon junt a Budge Patty l'any 1957, quan ja tenia 43 anys.

Fou membre de l'equip estatunidenc de Copa Davis en nombroses ocasions i va aconseguir el títol en tres ocasions, totes enfront de la tota poderosa Austràlia.[2]

Fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame l'any 1972.[2]

Va treballar com a entrenador de tennis en la University of Miami. Durant aquesta etapa va reclutar Pancho Segura per competir per la universitat en el circuit de la NCAA, on va guanyar tres títols consecutius. Va contribuir decisivament en la popularització del circuit de tennis per veterans, en el qual hi va participar durant molts anys. Va crear el trofeu internacional "Mulloy Cup" que enfrontava tennistes de 80 anys o més.

Torneigs de Grand Slam

[modifica]

Individual: 1 (0−1)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1952 US National Championships Frank Sedgman 1−6, 2−6, 3−6

Dobles masculins: 14 (5−9)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1940 US National Championships Wayne Sabin Jack Kramer
Ted Schroeder
7−6, 4−6, 2−6
Finalista 2. 1941 US National Championships Henry Prussoff Jack Kramer
Ted Schroeder
4−6, 4−8, 7−9
Guanyador 1. 1942 US National Championships Bill Talbert Ted Schroeder
Sidney Wood
9−7, 7−5, 6−1
Guanyador 2. 1945 US National Championships Bill Talbert Bob Falkenburg
Jack Tuero
12−10, 8−10, 12−10, 6−2
Guanyador 3. 1946 US National Championships Bill Talbert Don McNeill
Frank Guemsey
3−6, 6−4, 2−6, 6−3, 20−18
Finalista 3. 1948 Wimbledon Championships Tom Brown John Bromwich
Frank Sedgman
7−5, 5−7, 5−7, 7−9
Guanyador 4. 1948 US National Championships Bill Talbert Frank Parker
Ted Schroeder
1−6, 9−7, 6−3, 3−6, 9−7
Finalista 4. 1949 Wimbledon Championships Ted Schroeder Pancho Gonzales
Ted Schroeder
4−6, 4−6, 2−6
Finalista 5. 1950 Internationaux de France Dick Savitt Ken McGregor
Frank Sedgman
2−6, 6−2, 7−9, 5−7
Finalista 6. 1950 US National Championships Bill Talbert John Bromwich
Frank Sedgman
5−7, 6−8, 6−3, 1−6
Finalista 7. 1951 Internationaux de France Dick Savitt Ken McGregor
Frank Sedgman
3−6, 4−6, 4−6
Finalista 8. 1953 US National Championships Bill Talbert Rex Hartwig
Mervyn Rose
4−6, 6−4, 4−6, 2−6
Guanyador 5. 1957 Wimbledon Championships Budge Patty Neale Fraser
Lew Hoad
8−10, 6−4, 6−4, 6−4
Finalista 9. 1957 US National Championships Budge Patty Ashley Cooper
Neale Fraser
6−4, 3−6, 7−9, 3−6

Dobles mixts: 2 (0−2)

[modifica]
Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 1955 US National Championships Shirley Fry Doris Hart
Vic Seixas
5−7, 7−5, 2−6
Finalista 2. 1956 Wimbledon Championships Althea Gibson Shirley Fry
Vic Seixas
6−2, 2−6, 5−7

Palmarès

[modifica]

Equips: 5 (3−2)

[modifica]
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyador 1. 26 − 30 de desembre de 1946 Copa Davis, Melbourne, Austràlia Gespa Jack Kramer
Frank Parker
Ted Schroeder
John Bromwich
Geoff Brown
Colin Long
Dinny Pails
5−0
Guanyador 2. 4 − 6 de setembre de 1948 Copa Davis, Nova York, Estats Units (2) Gespa Frank Parker
Ted Schroeder
Bill Talbert
Geoff Brown
Colin Long
Adrian Quist
Bill Sidwell
5−0
Guanyador 3. 26 − 28 d'agost de 1949 Copa Davis, Nova York (3) Gespa Pancho Gonzales
Ted Schroeder
Bill Talbert
John Bromwich
Frank Sedgman
Bill Sidwell
5−0
Finalista 1. 25 − 27 d'agost de 1950 Copa Davis, Nova York Gespa Tom Brown
Ted Schroeder
Bill Talbert
John Bromwich
Ken McGregor
Frank Sedgman
George Worthington
1−4
Finalista 2. 26 − 28 de desembre de 1957 Copa Davis, Melbourne (2) Gespa Barry Mackay
Vic Seixas
Mal Anderson
Ashley Cooper
Neale Fraser
Mervyn Rose
2−3

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Kaufman, Michelle. «Tennis legend Gardnar Mulloy of Miami dies at 102» (en anglès). Miami Herald, 15-11-2016. [Consulta: 4 març 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Buddell, James. «Gardnar Mulloy: 1913-2016» (en anglès). ATP, 15-11-2016. [Consulta: 4 març 2019].
  3. Amdur, Neil. «He Forgot to Leave Tickets for the Queen» (en anglès). The New York Times, 19-06-2010. [Consulta: 4 març 2019].

Enllaços externs

[modifica]
  • Gardnar Mulloy a l'ATP (anglès)
  • Gardnar Mulloy a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
  • Gardnar Mulloy a la Copa Davis (anglès)