Garrana

Infotaula cavallGarrana
País d'origenPortugal Modifica el valor a Wikidata

La Garrana és un cavall petit d'origen ibèric, autòcton de les muntanyes del nord de la península Ibèrica, de color castany, amb llargues i abundants crineres, amb orelles i extremitats petites però molt resistents, amb una alçada d'entre 120 i 145 cm i entre 150 i 190 kg de pes, cosa que el fa idoni per a tasques agrícoles i de càrrega. Actualment es troben a les muntanyes del nord de Portugal[1] i del sud de Galícia com el parc natural Baixa Limia-Serra do Xurés, en estat semisalvatge. També és coneguda com el "poni portuguès".

Història

[modifica]

Es creu que el cavall és una raça antiga, amb pintures rupestres del paleolític nord ibèric que representen cavalls amb perfils similars.[2] Les similituds entre la raça i els animals representats porten a la conclusió que l'aparença de la raça s'ha mantingut estable.[3] Hi ha proves genètiques que el cavall s'origina a les regions celtes, amb investigacions addicionals que suggereixen la introducció posterior de mascles per a la cria del nord d'Europa.[4] Mitjançant l'encreuament amb els andalusos portats pels conqueridors espanyols i el cavall local de Sorraia, van produir el poni de muntanya Galica.[5] Al segle xx, la raça es va fusionar amb sang àrab.[6]

El nombre de la raça s'ha esgotat per la depredació del llop, ja que són una presa preferida. També han disminuït ja que s'han tornat menys atractius per a les tasques agrícoles, com a conseqüència de la qual cosa s'han creuat amb altres espècies per a la carn. A partir de 2010, la població de Garrano s'estimava en aproximadament 2.000 habitants, amb una proporció de sexes d'un semental a 13 eugues.[7]

Característiques

[modifica]

Els membres de la raça solen ser de color pelatge bai, marró o castany fosc, amb un perfil facial recte o còncau, i fan una mitjana d'1,3 metres.[8][9] Són una raça resistent i de marxa ràpida i en el moment de competir.[10][11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Actividades humanas no PNPG» (en portugués). Instituto da Conservação da Natureza e da Biodiversidade. Arxivat de l'original el 27 de desembre de 2009. [Consulta: 2 fevereiro 2010].
  2. ↑ Apollonio, Marco; Andersen, Reidar; Putman, Rory. European Ungulates and Their Management in the 21st Century. Cambridge University Press, 4 febrer 2010, p. 402–404. ISBN 978-0-521-76061-4. 
  3. ↑ Hendricks, Bonnie L. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, 2007, p. 201–202. ISBN 978-0-8061-3884-8. 
  4. ↑ Hendricks, Bonnie L. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, 2007, p. 201–202. ISBN 978-0-8061-3884-8. 
  5. ↑ Lynghaug, Fran. The Official Horse Breeds Standards Guide: The Complete Guide to the Standards of All North American Equine Breed Associations. MBI Publishing Company, 15 octubre 2009, p. 257–259. ISBN 978-1-61673-171-7. 
  6. ↑ Hendricks, Bonnie L. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, 2007, p. 201–202. ISBN 978-0-8061-3884-8. 
  7. ↑ Hendricks, Bonnie L. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, 2007, p. 201–202. ISBN 978-0-8061-3884-8. 
  8. ↑ Apollonio, Marco; Andersen, Reidar; Putman, Rory. European Ungulates and Their Management in the 21st Century. Cambridge University Press, 4 febrer 2010, p. 402–404. ISBN 978-0-521-76061-4. 
  9. ↑ Hendricks, Bonnie L. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, 2007, p. 201–202. ISBN 978-0-8061-3884-8. 
  10. ↑ Lynghaug, Fran. The Official Horse Breeds Standards Guide: The Complete Guide to the Standards of All North American Equine Breed Associations. MBI Publishing Company, 15 octubre 2009, p. 257–259. ISBN 978-1-61673-171-7. 
  11. ↑ Hendricks, Bonnie L. International Encyclopedia of Horse Breeds. University of Oklahoma Press, 2007, p. 201–202. ISBN 978-0-8061-3884-8. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Garrana