Gaspar Lax
 Portada del llibre Tractatus de Materiis et de oppositionibus in generali (1511) de Gaspar Lax.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1487 Sarinyena (Corona d'Aragó) |
| Mort | 23 febrer 1560 (72/73 anys) Saragossa (Espanya) |
| Sepultura | Església de San Nicolás de Bari 41° 39′ 14″ N, 0° 52′ 21″ O / 41.654°N,0.872469°O |
| Formació | Universitat de París (–1507) Universitat de Saragossa |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, filòsof |
| Ocupador | Universitat de Saragossa (1524–1560) Collège de Calvi (1517–1523) Col·legi de Montaigu (1508–1517) Collège de Calvi (1507–1508) |
| Professors | John Mair |
| Alumnes | Joan Lluís Vives i March i Joan Salaia |
| Família | |
| Pare | Gaspar Lax |
Gaspar Lax (Sarinyena, 1487 - Saragossa, 23 de febrer de 1560) va ser un filósof i matemàtic aragonès del segle xvi.
Vida
[modifica]Nascut a Sarinyena, (actual província d'Osca), al voltant del 1487, segons es pot inferir per uns versos encomiàstics que hi ha en una obra seva publicada el 1512, en el que es diu que aleshores tenia vint-i-cinc anys.[1]
Va estudiar a la Universitat de Saragossa, on es va graduar en Arts (quadrivium) i Teologia.[2] En data incerta es va traslladar a París, on va assistir al Col·legi de Montaigu, essent deixeble de John Mair.[3] Als 20 anys ja era professor de filosofia i matemàtiques en aquest mateix col·legi, on va tenir com a deixeble Lluís Vives[4] i va ser conegut com Príncep dels Sofistes.[5]
Probablement va abandonar París el 1521, coincidint amb el decret d'expulsió d'estrangers dictat per Francesc I de França[4] arran de la guerra amb l'Emperador Carles V. Altres fonts[6] afirmen que va ser professor de la Universitat d'Osca entre 1516 i 1523.
Va passar a la Universitat de Saragossa, on va ocupar la càtedra de Juan Jarabal. Va ser professor de Francesc de Borja el 1525. Va ocupar els càrrecs de Canceller i de Rector de la Universitat.
El 1559 va patir un atac de gota i va quedar cec, morint un any més tard. Va ser enterrat a l'església saragossana de Sant Nicolàs de Bari.[7] El seu epitafi diu:
| « | (llatí) Hic jacet Gaspar Lax, Artium et Sacrae Theologiae doctor, Academiae Caesaraugustunae vicecancellarius et Rector, qui obíit 7 idus mensis februarii 1560 | (català) Aquí jau Gaspar Lax, doctor en Arts i Sagrada Teologia, vicecanceller i rector de l'Acadèmia de Saragossa, que va morir el 7 de febrer de 1560 | » |
| — Gaspar Lax, Epitafi | |||
Obra
[modifica]Va escriure tota la seva obra en llatí i no s'han publicat mai traduccions a cap idioma modern ni se n'han fet edicions crítiques.
Lluís Vives, reconeixent la gran intel·ligència i memòria del seu mestre, el critica per la seva obscuritat.[8]
La relació exhaustiva de les seves obres és la següent:[9]
- Paris, 1507: Tractatus exponibilium propositionum.
- Paris, 1509: Tractatus Syllogismorum ...
- Paris, 1511: Tractatus de materiis et de oppositionibus in generali
- Paris, 1512: Exponibilia magistri. . . correcta et revisa per ipsum cum nonnullis additionibus
- París, 1512: Obligationes magistri Casparis Lax aragonensis de Sarinyena
- Paris, 1512: Parve divisiones terminorurn magistri. . . cum terminis eiusdem
- Paris, 1512: Termini
- Paris, 1512: Tractatus de oppositionibus propositionum cathegoricarum in speciali et de earum equipollentiis
- París, 1513: Impositiones magistri...
- París, 1514: Insolubilia magistri. . . noviter impressa et per ipsum correcta[10]
- París, 1514: Tractatus Syllogismorum magistri. . . per ipsum noviter correcta una cum tractatu de arte inveniendi medium ab eodem edito
- París, 1515: Arithmetica speculativa, una aritmètica bastant completa basada en la de Boeci i els seus successors medievals.
- París, 1515: De proportionibus arithmeticis
- París, 1518: Tractatus Syllogismorum
- Saragossa, 1521: De conversione simplici et per accidens
- Saragossa, 1521: Tractatus parvorum logicalium
- Saragossa, 1521: Tractatus terminorum una cum prima parte Summularum
- Saragossa, 1525: Summa parvorum logicalium, reeditat el 1528 i 1532.
- Saragossa, 1527: Quaestiones Phisicales, del que no se'n conserva cap exemplar.
- Saragossa, 1528: Summa oppositionum tam in generali guam in speciali
- Saragossa, 1528: Summa Syllogismorum. Tractatus de arte inveniendi medium
- Saragossa, 1529: Summa exponibilium
- Saragossa, 1529: Summa propositionum
- Saragossa, 1532: Tractatus consequentiarum
- Saragossa, 1539: Quaestiones in libros Peryermeneias et Posteriorum Aristotelis
Referències
[modifica]- ↑ Alonso Arribas, 1992, p. 81.
- ↑ García Villoslada, 1938, p. 406.
- ↑ Calderón, 1990, p. 247.
- ↑ 4,0 4,1 Alonso Arribas, 1992, p. 82.
- ↑ Noreña, 1975, p. 17.
- ↑ Balaguer Sánchez, 1975-1977, p. 127 i ss.
- ↑ Alonso Arribas, 1992, p. 83.
- ↑ Ferrater Mora, en el seu diccionari, diu que confonia els aspectes sintàctics i semàntics de la lògica, aspectes que ja havien estat curosament separats pels lògics anteriors. Ferrater Mora, Diccionario de Filosofia. Volum III, pàgina 1920.
- ↑ Alonso Arribas, pàgines 84 i 85.
- ↑ Hanke, 2022, p. 99.
Bibliografia
[modifica]- Alonso Arribas, Amadeo. El Tractatus Obligationum en algunos lógicos españoles del siglo XVI (en castellà). Universidad Complutense de Madrid, 1992. ISBN 978-84-8466-200-6.
- Balaguer Sánchez, Federico «Gaspar Lax en la Universidad de Huesca» (en castellà). Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Vol. 79-84, 1975-1977, pàg. 125-134. ISSN: 0518-4088.
- Calderón, Sixto P. «The 16th Century Iberian Calculatores» (en castellà). Revista de la Unión Matemàtica Argentina, Vol. 35, 1990, pàg. 245-258. ISSN: 0041-5932.
- Campos Benítez, J.M. «Dos aproximaciones al ambiente de los lógicos novohispanos del siglo XVI» (en castellà). Graffylia, Vol. 6, Num. 11, 2021, pàg. 38-51. ISSN: 2954-503X.
- García Villoslada, Ricardo. La universidad de Paris durante los estudios de Francisco de Vitoria (en castellà). Vol. XIV d'Analecta Gregoriana. Roma: Universitatis Gregorianae, 1938. ISBN 9788876520136.
- Hanke, Miroslav «Epistemic Sophisms, Calculatores and John Mair's Circle» (en anglès). Noctua, Vol. 9, Num. 3, 2022, pàg. 89-133. ISSN: 2284-1180.
- Malet, Antoni; Paradís, Jaume. Els orígens i l'ensenyament de l'àlgebra simbòlica: 1478-1545. Edicions Universitat de Barcelona, 1984. ISBN 9788475281278.
- Noreña, Carlos G. Studies in Spanish Renaissance Thought (en anglès). Martinus Nijhoff, 1975. ISBN 978-94-010-1675-9.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gaspar Lax» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Wallace, William A. «Lax, Gaspar» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 setembre 2013].
- Westfall, Richard S. «Lax, Gaspar» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 19 juny 2024].