Gastornis

Gastornis

Dades
Alçada	2 m
Període
Paleocè superior – Eocè
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Gastornithiformes
Família	Gastornithidae
Gènere	Gastornis Hébert, 1855
Nomenclatura
Sinònims	Diatryma
Espècies
Gastornis parisiensis Hébert, 1855 Gastornis giganteus Cope, 1876 Gastornis ajax Gastornis russeli Gastornis sarasini

Gastornis és un gènere extint d'au no voladora que existí durant el Thanetià i l'Eocè a Europa. Probablement era el depredador més important del seu hàbitat.^[1]

Descripció

S'han trobat fòssils a Europa, Àsia i Amèrica del Nord, amb les restes d'Amèrica del Nord originalment assignades al gènere Diatryma.^[2]

Les espècies de Gastornis eren ocells molt grans i tradicionalment s'han considerat depredadors de petits mamífers. Tanmateix, diverses línies d'evidència, inclosa la manca d'urpes enganxades a les petjades conegudes de Gastornis i els estudis de l'estructura del bec i les signatures isotòpiques dels seus ossos, han fet que els científics reinterpretin aquests ocells com a herbívors que probablement s'alimentaven de material vegetal i llavors resistents. En general s'acorda que Gastornis està relacionat amb els gal·loanseris, el grup que conté aus aquàtiques i caça.^[3]

Gastornis es va descriure per primera vegada el 1855 a partir d'un esquelet fragmentari. Va rebre el nom de Gaston Planté, que havia descobert els primers fòssils als jaciments de formació d'Argile Plastique a Meudon, prop de París.^[4] El descobriment va ser notable per la gran mida dels exemplars, i perquè, en aquell moment, Gastornis representava un dels ocells més antics coneguts.^[5]

Referències

1. Mourer-Chauviré, Cécile; Bourdon, Estelle «Description of a new species of Gastornis (Aves, Gastornithiformes) from the early Eocene of La Borie, southwestern France» (en anglès). Geobios, 63, 01-12-2020, pàg. 39–46. DOI: 10.1016/j.geobios.2020.10.002. ISSN: 0016-6995.
2. Angst, Delphine; Buffetaut, Eric. Palaeobiology of Giant Flightless Birds (en anglès). Elsevier, 2017-11-16, p. 174. ISBN 978-0-08-101143-0. 
3. Feduccia, Alan «Avian extinction at the end of the Cretaceous: Assessing the magnitude and subsequent explosive radiation» (en anglès). Cretaceous Research, 50, 01-07-2014, pàg. 1–15. DOI: 10.1016/j.cretres.2014.03.009. ISSN: 0195-6671.
4. Prévost, Constant «Annonce de la découverte d'un oiseau fossile de taille gigantesque, trouvé à la partie inférieure de l'argile plastique des terrains parisiens ["Announcement of the discovery of a fossil bird of gigantic size, found in the lower Argile Plastique formation of the Paris region». C. R. Acad. Sci. Paris, 1855, pàg. 554–557..
5. Buffetaut, Eric «New remains of the giant bird Gastornis from the Upper Paleocene of the eastern Paris Basin and the relationships between Gastornis and Diatryma» (en anglès). Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie - Monatshefte, 18-03-1997, pàg. 179–190. DOI: 10.1127/njgpm/1997/1997/179.