Astragalus balearicus | |
---|---|
Astragalus balearicus | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Galegeae |
Gènere | Astragalus |
Espècie | Astragalus balearicus Chater |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
El coixinet de monja, eixorba-rates negre, eriçó, gatovell de monja, socarrella o socorrela (Astragalus balearicus) és una planta lleguminosa endèmica de les Illes Balears.
Camèfit subfruticós d'uns 15 cm d'altura i 30 cm de diàmetre, espinós, encoixinat,amb pèls adpresos, mig fixos, amb els braços simètrics. El raquis és parcialment pilós, rígid, persistent i acabat en espina. Els joves de l'any curts, foliosos, de color blanc ceri. Les fulles fan uns 1-3 cm, són peciolades i paripinnades, amb 3-5 parells de folíols caducs, d'el·líptics a obovats. Les estípules fan 1-4 mm i són ciliades. Les flors són pedicelades amb 2 bractèoles en la base del calze. Aquestes són molt xicotetes, i presenten un pedicel de 1,5-3 mm. El calze mesura 4-6 mm, és tubular amb pèls blancs o negres, i dents de 1-2 mm, molt més curtes que el tub. La corol·la és blanquinosa, amb l'estendard d'uns 11-12 mm, és el·líptic-romboïdal, arredonit en l'àpex, les ales de 10-11 mm, una mica més curtes que l'estendard, amb l'àpex sencer i aurícula d'1 mm a la base de la làmina i la quilla de 9,5-10 mm, amb la làmina obliquament el·líptica. Les inflorescències són raïms subassegut, amb bràctees i bractèoles, formats per 1-5 flors, el pecíol de les quals és la meitat de la longitud del raquis. El fruit és un llegum de 5-9 x 2,5 mm, és assegut, morrut, d'obliquament ovat a el·líptic en secció longitudinal, aquillat en el dors, arredonit en el ventre i en el dors, d'un color brunenc, glabre, incompletament bilocular, amb 2-5 llavors per lòcul, amb les cares convexes i sobre uns 1-1,5 mm. Les llavors mesuren 1,5-2 mm, són marrons i brillants. El seu nombre cromosòmic és 2n = 16.[3][4][2]
Viu a llocs ventosos tant del litoral com a la muntanya, essent un component ben característic de les comunitats xeroacàntiques endèmiques de les Balears. L'espècie és endèmica de les Balears orientals però està emparentada amb altres Astragalus espinosos mediterranis. La trobem a llocs secs i assolellats en replans horitzontals amb sòl profund. Pròpia de sòls calcaris.[5]
Es troba a l'illa de Menorca, Mallorca i Cabrera. A Mallorca és present a la Serra de Tramuntana, per la zona d'Artà i Randa.[4][2]