Gegant de Cardiff

Fotografia del gegant.
Fotografia presa l'any 1869 al moment en el qual es va desenterrar el gegant de Cardiff.

El gegant de Cardiff va ser un frau realitzat l'any 1869, perpetrat per l'estanquer George Hull, que va manar tallar una figura humana de 3,10 metres d'altura a partir d'un bloc de guix, per després enterrar-lo i fer-lo descobrir per un constructor de pous.[1][2][3][4] La idea se li va ocórrer després de mantenir una discussió amb un reverend metodista, el qual sostenia que la Bíblia havia d'interpretar-se de manera literal, incloent el passatge que diu: «Hi havia gegants a la terra en aquells dies».[5]

Phineas Taylor Barnum va intentar comprar el gegant per 60.000$.[6] En no aconseguir realitzar la compra, va encarregar una rèplica del gegant, afirmant que l'original en realitat es tractava d'una estafa, intentant fer passar el seu gegant pel veritable.[6][7]

Finalment, es va descobrir l'engany de Hull en trobar-se marques de cisell a l'estàtua.[1] En l'actualitat el gegant de Cardiff s'exhibeix en el Museu dels grangers de Cooperstown (Nova York), i la rèplica encarregada per P. T. Barnum es troba en el Museu de meravelles mecàniques de Marvin, a Farmington Hills, Michigan.[7][1][8]

Dimensions del gegant

[modifica]

El gegant posseïa les següents dimensions:[9]

  • Alçada total: 310 cm
  • Pes: 1.356 kg
  • Longitud del peu: 53,34 cm
  • Longitud del nas: 15,24 cm
  • Amplària de la boca: 12,7 cm
  • Distància des de la barbeta fins a la part superior del cap: 53,3 cm
  • Perímetre del coll: 94 cm
  • Amplària d'espatlles: 95 cm
  • Longitud del braç dret: 155 cm

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Arqueologos. «Falsificaciones bíblicas». Arxivat de l'original el 2010-01-23. [Consulta: 14 abril].
  2. Bondeson, Jan. «Gigantes en la tierra». A: Siglo XXI. Gabinete de curiosidades médicas, 1998, p. 296. ISBN 9789682321580. 
  3. Best, John W. «La investigación histórica». A: Ediciones Morata. Cómo investigar en educación, 1982, p. 510. ISBN 9788471120991. [Enllaç no actiu]
  4. Gould, S. J. «The Creation Myths of Cooperstown. Or why the Cardiff Giants are an unbeatable and appropriately named team.» (en anglès). Natural History, 01-11-1989. [Consulta: 6 maig].
  5. Museum of Hoaxes. «The Cardiff Giant» (en anglès). [Consulta: 22 abril].
  6. 6,0 6,1 ptbarnum.com. «P. T. Barnum» (en anglès). [Consulta: 30 abril].
  7. 7,0 7,1 Rose, Mark. «When Giants Roamed the Earth» (en anglès). Archaeology, Noviembre/Diciembre 2005. Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 30 abril].
  8. Museo de maravillas mecánicas de Marvin. «The Cardiff Giant at Marvin's» (en anglès). Arxivat de l'original el 2010-05-10. [Consulta: 6 maig].
  9. White, Andrew D. «The great Cardiff Giant» (en anglès). Autobiography of Andrew Dickson White. Universidad Lock Haven. Arxivat de l'original el 2005-02-12. [Consulta: 26 abril].