Georg Jellinek

Plantilla:Infotaula personaGeorg Jellinek

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1851 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig (Confederació Germànica) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 gener 1911 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Heidelberg (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBergfriedhof Modifica el valor a Wikidata
Rector Universitat de Heidelberg
1907 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme i Evangelicalisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Viena
Universitat de Heidelberg
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiència del dret Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, jutge, sociòleg, professor d'universitat, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena
Universitat de Heidelberg
Universitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre extraordinari) (1909–)
Acadèmia de les Ciències de Torí (1908–)
Institut de droit international (1891–)
Verband für internationale Verständigung (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeCamilla Jellinek (1883–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsWalter Jellinek, Dora Busch Modifica el valor a Wikidata
PareAdolf Jellinek Modifica el valor a Wikidata
GermansMax Hermann Jellinek
Emil Jellinek
Charlotte Zels Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 197914789 Project Gutenberg: 34192 Modifica el valor a Wikidata
La seva tomba a Heidelberg

Georg Jellinek (16 de juny de 1851, Leipzig – 12 de gener de 1911, Heidelberg) va ser un professor de Dret alemany d'origen austríac. Junt amb Hans Kelsen i l'hongarès Félix Somló pertany al grup dels positivistes legals austríacs.[1]

Des de 1867, Jellinek va estudiar Dret, història de l'art i filosofia a la Universitat de Viena. Era fill del rabí jueu Adolf Jellinek i germà de l'empresari de Mercedes-Benz Emil Jellinek.

Jellinek és ben conegut pel seu assaig La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1895), on exposa una teoria universal dels drets com oposada als arguments d'especificitat culturals i nacionals, aleshores en voga (particularment els d'Émile Boutmy). Jellinek exposà que la Revolució francesa, la qual va ser el punt focal de la teoria política del segle xix, no es podia veure com sortida purament de la tradició francesa (especialment la tradició per de les idees de Jean-Jacques Rousseau) sinó anàloga estretament a les idees dels moviments revolucionaris d'Anglaterra i els Estats Units.

Obres

[modifica]
  • Die Weltanschauungen Leibnitz’ und Schopenhauer’s: Ihre Gründe und ihre Berechtigung. Eine Studie über Optimismus und Pessimismus. Hölder, Wien 1872 (phil. Dissertation, Universität Leipzig; Digitalisat).
  • Die Lehre von den Staatenverbindungen. Haering, Berlin 1882 (Digitalisat).
  • Die socialethische Bedeutung von Recht, Unrecht und Strafe. Hölder, Wien 1878 (Digitalisat).
  • Die rechtliche Natur der Staatenverträge: Ein Beitrag zur juristischen Construction des Völkerrechts. Hölder, Wien 1880 (Digitalisat).
  • Österreich-Ungarn und Rumänien in der Donaufrage: Eine völkerrechtliche Untersuchung. Hölder, Wien 1884 (Digitalisat).
  • Gesetz und Verordnung: Staatsrechtliche Untersuchungen auf rechtsgeschichtlicher und rechtsvergleichender Grundlage. Mohr, Freiburg im Breisgau 1887 (Digitalisat).
  • System der subjektiven öffentlichen Rechte. Mohr, Freiburg im Breisgau 1892 (Digitalisat).
  • Allgemeine Staatslehre (= Recht des modernen Staates. Bd. 1). Berlin 1900; 2. Auflage 1905 (Digitalisat); 3. Auflage 1914 (Digitalisat).

Referències

[modifica]
  1. ↑ Schönberger, Christoph. «Ein Liberaler zwischen Staatswille und Volkswille: Georg Jellinek und die Krise des staatsrechtlichen Positivismus um die Jahrhundertwende». A: Georg Jellinek: Beiträge zu Leben und Werk. 27. Tübingen: Mohr Siebeck, 2000, p. 3 ff. (Beiträge zur Rechtsgeschichte des 20. Jahrhunderts). ISBN 3-16-147377-9. 

Bibliografia

[modifica]
  • Alexander Hollerbach. Jellinek, Georg (en alemany). 10. Berlin: Duncker & Humblot, 1974, p. . ; (text complet en línia)
  • Camilla Jellinek: Georg Jellinek. Ein Lebensbild. In: Georg Jellinek, Ausgewählte Schriften und Reden, Bd. 1, Neudruck Aalen 1970, S. 5–140.
  • Christian Keller: Victor Ehrenberg und Georg Jellinek. Briefwechsel 1872–1911, Frankfurt am Main 2005, ISBN 978-3-465-03406-3.
  • Klaus Kempter: Die Jellineks 1820–1955. Eine familienbiographische Studie zum deutschjüdischen Bildungsbürgertum. Düsseldorf 1998.
  • Jens Kersten: Georg Jellinek und die klassische Staatslehre. Verlag Mohr-Siebeck, Tübingen 2000, ISBN 3-16-147348-5.
  • Stanley L. Paulson (Hrsg.): Georg Jellinek: Beiträge zu Leben und Werk. Verlag Mohr-Siebeck, Tübingen 2000, ISBN 3-16-147377-9.
  • Andreas Anter (Hrsg.): Die normative Kraft des Faktischen: das Staatsverständnis Georg Jellineks. Nomos-Verlag, Baden-Baden 2004, ISBN 3-8329-0733-5.
  • Realino Marra: La religione dei diritti. Durkheim – Jellinek – Weber. Giappichelli, Turin 2006, ISBN 88-348-6617-7.

Enllaços externs

[modifica]

The majority of weblinks for Jellinek are in his native German language as are his major writings.

Vegeu texts en català sobre Georg Jellinek a Viquitexts, la biblioteca lliure.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georg Jellinek

Kelly, Duncan «Revisiting the Rights of Man: Georg Jellinek on Rights and the State». Law and History Review, vol. 22, 3, 2004. JSTOR: http://www.jstor.org/discover/10.2307/4141687?uid=3739560&uid=2&uid=4&uid=3739256&sid=21102916755183 [Consulta: 10 novembre 2013].