Georg von Rauch

Plantilla:Infotaula personaGeorg von Rauch
Biografia
Naixement12 maig 1947 Modifica el valor a Wikidata
Marburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaParkfriedhof Eichhof Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentAnarquisme Modifica el valor a Wikidata

Georg von Rauch (Marburg, 12 de maig de 1947 - Berlín, 4 de desembre de 1971) va ser un activista polític anarquista alemany, membre de l'Escena Blues radical d'esquerra del moviment estudiantil alemany de finals dels anys 1960 a Berlín Occidental. Membre de la Federació Socialista Alemanya d'Estudiants (SDS), secretari de la secció berlinesa de la Creu Negra Anarquista,[1] es va radicalitzar i va ser un dels fundadors de Tupamaros Berlín Occidental, precursor del Moviment 2 de Juny.[2][3]

Inicis

[modifica]

El seu pare, l'historiador Georg von Rauch, va ser professor universitari de filosofia a la Universitat de Marburg. La família es va traslladar a Kiel, on l'any 1966 va passar l'Abitur i va començar a estudiar filosofia a la Universitat de Kiel. També el 1966, es va casar amb la pintora Illo Wittlich, que va donar a llum una filla el 1967.

Trasllat a Berlín i radicalització

[modifica]

El clima calent del moviment estudiantil alemany després de l'assassinat de Benno Ohnesorg el 2 de juny de 1967 va fer que es traslladés a Berlín per a participar en les protestes polítiques sorgides a la Universitat Lliure de Berlín. Es va unir a la Federació Socialista Alemanya d'Estudiants (SDS) i va realitzar diverses protestes a favor d'una millor política educativa i contra la Guerra del Vietnam, que van provocar la seva radicalització.

Durant aquest període va viure en una comuna de Berlín-Charlottenburg, en un apartament llogat per l'advocat i radical d'esquerres Otto Schily, que més tard esdevingué ministre de l'Interior alemany. El grup es va anomenar Wieland-Kommune després del famós[4] Kommune 1 i tenia a «Bommi» Baumann com una de les seves figures principals. La filosofia de Wieland-Kommune va esdevenir una fusió entre socialisme i cultura hippie, incloent el consum de drogues i la pràctica de la revolució sexual. La subsistència s'aconseguia amb la impressió i venda il·legal de literatura socialista i el robatori de queviures.

L'intent d'assassinat del líder estudiantil Rudi Dutschke l'11 d'abril de 1968 i les revoltes de maig a França el van portar, juntament amb alguns altres membres de la comuna, a trencar amb el sistema estatal alemany i a emprendre el seu atac. Amb l'exemple dels Tupamaros a l'Uruguai, es va fundar una guerrilla urbana, Tupamaros Berlín Occidental (1969-1971),[5] que més tard va esdevenir en gran manera el Moviment 2 de Juny. Com a membre de l'organització va assumir un paper molt actiu i va cometre una sèrie de delictes greus.

Empresonament, fugida i mort

[modifica]

El juliol de 1970 va ser detingut, juntament amb Thomas Weisbecker i Michael «Bommi» Baumann, acusats d'haver colpejat el periodista Horst Rieck, el 2 de febrer, al seu apartament de Berlín Occidental. Rauch, Weisbecker, Baumann, però també Hans Peter Knoll i Annekatrin Bruhn, es van voler venjar d'un article del setmanari Quick, titulat «Ganz Deutschland muß brennen» (traduïble com a "Tota Alemanya ha de cremar"), il·lustrat amb imatges dels atacs i atemptats comesos pel moviment estudiantil a la ciutat. No està clar si l'article va ser escrit per Rieck però, els acusats van romandre en presó preventiva i el juliol de 1971 es va realitzar el judici al Tribunal Penal de Moabit. Com que l'audiència s'havia ajornat una setmana per obtenir proves addicionals, el 8 de juliol de 1971 el tribunal va acceptar la sol·licitud de llibertat condicional de Baumann i Weisbecker. Només Von Rauch va romandre empresonat a causa d'un presumpte atac incendiari contra el Tribunal Superior de Justícia de Berlín (Kammergericht), entre d'altres procediments. Com que Weisbecker i Von Rauch tenien una certa semblança, els dos es van intercanviar els papers a la sala. Quan el jutge va anunciar que Baumann i Weisbecker podien sortir, Von Rauch va anar en lloc de Weisbecker, que duia les seves ulleres posades, i es va escapolir. Més tard, Weisbecker va explicar que realment no era Von Rauch i se'l va permetre sortir de la presó deixant els agents confosos sobre aquesta «excarceració per una identitat equivocada».[6][7]

El 5 de desembre d'aquell mateix any, va ser capturat a Berlín-Schöneberg per policies vestits de paisà.[8][9] Es va produir un tiroteig, durant el qual va ser disparat mortalment al cap. Milers de persones es van manifestar a Berlín per denunciar una política repressiva de «primer disparar, després preguntar».[10]

Segons la policia, Rauch i els seus còmplices van iniciar un tiroteig de fins a 25 trets contra la policia,[7] hipòtesi negada pels partidaris d'esquerra afirmant que no s'havia trobat cap arma amb ells. En una entrevista posterior a la revista setmanal Der Spiegel, Baumann, que també estava a l'escena, va declarar que ambdues parts havien començat a disparar simultàniament.[11]

Llegat

[modifica]

Immediatament després de la seva mort, va ser considerat com un màrtir pels partidaris d'esquerra. La resta de membres de l'organització clandestina van fundar el Moviment 2 de Juny, l'homòleg anarquista de la Fracció de l'Exèrcit Roig. Els okupes de l'Hospital Bethanien de Berlín-Kreuzberg el van rebatejar en el seu honor com a Georg-von-Rauch-Haus.[12] Rio Reiser, membre de la banda Ton Steine Scherben, va escriure una cançó sobre aquesta casa, la «Rauch-Haus-Song».[13]

El 3 de juliol de 1973, el Tribunal del districte de Tiergarten de Berlín va imposar una multa de 500 marcs alemanys a l'editor Klaus Wagenbach, després d'haver publicat el «Calendari vermell per a aprenents i alumnes 1973» en el qual es descrivien com a assassinats les morts de Benno Ohnesorg, Ian Mcleod, Weisbecker i Von Rauch, tots ells disparats per agents de policia.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Stuart Christie» (en francès). Ephemanar.net. [Consulta: 4 desembre 2021].
  2. ↑ «Bewegung 2 Juni» (en alemany). MIK.NRW.de. [Consulta: 4 desembre 2021].
  3. ↑ Ponsaers, Paul «Modèles pour analyser le phénomène du "terrorisme"» (en francès). Déviance et société, vol. 2, núm. 1, 1978, pàg. 9. DOI: 10.3406/ds.1978.967 [Consulta: 11 desembre 2021].
  4. ↑ «Fritz Teufel» (en anglès). Telegraph.co.uk. [Consulta: 3 desembre 2021].
  5. ↑ Gilcher-Holtey, Ingrid. A Revolution of Perception? Consequences and Echoes of 1968 (en anglès). Berghahn Books, 2014, p. 79 i ss.. 
  6. ↑ Weisbecker-Röttger, Rotraud. «Wer war Tommy Weisbecker?» (en alemany). TommyHaus.org. [Consulta: 1r març 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Fehrle, Brigitte. «Vor 30 Jahren wurde der Anarchist erschossen - Der nie geklärte Tod des Georg von Rauch» (en alemany). Berliner-Zeitung.de, 01-12-2001. [Consulta: 11 desembre 2021].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Deutsch, Michel. La Décennie rouge (en francès). Christian Bourgois, 2007, p. 31. 
  9. ↑ Steiner, Anne; Debray, Loïc. La Fraction armée rouge: guérilla urbaine en Europe occidentale (en francès). Meridiens Klincksieck, 1987, p. 33. 
  10. ↑ Smith, J.; Moncourt, Andre. The Red Army Faction, a Documentary History (en anglès). vol. 1 (Projectiles for the People). PM Press, 2009, p. 110. ISBN 978-1604860290. 
  11. ↑ Baumann, Bommi. «»Freunde, schmeißt die Knarre weg«». Spiegel.de, 11-02-1974. [Consulta: 13 desembre 2021].
  12. ↑ Sanson, David. Berlin: Histoire, promenades, anthologie dictionnaire (en francès). Robert Laffont, 2014, p. 425. 
  13. ↑ Helms, Dietrich. Ware Inszenierungen : Performance, Vermarktung und Authentizität in der populären Musik (en alemany). Transcript Verlag, 2014, p. 137. 
  14. ↑ AADD, 1997, p. 12.

Bibliografia

[modifica]
  • AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997. ISBN 3-89408-065-5.