Georges Migot (París, 27 de febrer, 1891 - Levallois-Perret (Alts del Sena), 5 de gener de 1976),[1] va ser un compositor, musicòleg, poeta, pintor i gravador francès.
George Elbert Migot va néixer al districte 11 de París, d'una família protestant. El seu pare era metge, la seva mare li va donar les primeres classes de piano quan tenia set anys. Molt ràpid, va començar a compondre i, als quinze anys, va produir la seva primera obra publicada: Noël a cappella a quatre veus.
Després va ser mobilitzat durant la Primera Guerra Mundial, i va ser greument ferit a Longuyon (Meurthe et Moselle) l'any 1914. Va haver de fer servir crosses durant la seva convalescència, durant més d'un any.
Va rebre diversos premis, destacant el premi Lili Boulanger (1917), el premi Lépaulle (1919), el premi Halphen (1920) i el premi Blumenthal (1921). No obstant això, va fallar dues vegades al Premi de Roma, el 1919 i el 1922, i va decidir no tornar-hi a concórrer. També va estudiar pintura i el seu talent com a pintor va ser destacat durant diverses exposicions a galeries parisenques, els anys 1917, 1919 i 1923. També és conegut com el compositor dels llibrets de moltes de les seves obres vocals.
A partir de 1937, Georges Migot va ensenyar a la Schola Cantorum de París i va produir emissions musicals per a Radio-Cité (1937-1939). El 1949 va esdevenir conservador del museu instrumental del Conservatori de París, càrrec que va ocupar fins al 1961. La SACEM li va concedir el Gran Premi de la música francesa el 1958.
Georges Migot va morir el 5 de gener de 1976 a Levallois-Perret, a Alts del Sena,[1] i la seva dona el 1980.
No és fàcil estimar l'abundant treball de Georges Migot, però, se li atribueix haver escollit camins difícils i haver rebutjat solucions banals. Així, Florent Schmitt escriu sobre la seva obra Agrestides:
"En tot això, no hi ha res de base, banal, ni tan sols fàcil. Al contrari, intuïm intencions pures, nobles, generoses, un sentiment poètic intens. Però autodidacta impenitent, sembla que va acostar el seu art on l'hauria d'haver acabat."
— Serial musical a Le Temps, 23 de maig de 1931. Alguns el critiquen per haver arribat a la música a través de la pintura. Músic, va saber traduir el joc subtil de colors mitjançant els sons.
Sonatine nº. 1 pour flûte à bec soprano et piano (1957)
Sonatine nº. 2 pour flûte à bec soprano et piano (1959)
Música vocal
Cortège d'Amphitrite per a 4 veus i 4 arcs en un text d'Albert Samain
6 Tétraphones pour baryton, flûte, violon et violoncelle sobre un text de Migot (1945)
7 Petites Images du Japon per a veu i piano (1917)
Vini vinoque amor (l'amor del vi i pel vi) per a 2 veus, flauta, violoncel i piano (1937)
Liturgie œcuménique per a 3 veus i orgue (1958)
Chansons de Margot poemes de Philéas Lebesque
Psaume XIX per a cor i orquestra
Nombrosos trios i quartets vocals no acompanyats, cors sagrats a capella, cors dobles i triples a capella
La Mise au Tombeau, oratori sobre un text de Migot (1948-1949) per a cor petit i quintet de vent
La Nativité de Notre Seigneur, misteri líric per a solistes, cor i instruments un text de Migot (1954)
La Passion, oratori en dotze capítols (1939-1946; París, (25 de juliol de 1957). Es pot escoltar avui en CD ARION ARN268468 orquestra i gran cor de la ràdio holandesa.
Saint Germain d'Auxerre
L'Annonciation, oratori (1943-1946)
Mystère orphique, per a veu i orquestra (1951; Estrasburg, (18 de març de 1964)
Cantate d'amour, òpera de concert sobre textos de Migot (1949-1950)
La Résurrection, oratori (1953; Strasbourg, (28 març 1969)
Du ciel et de la terre, simfonia espacial per a una pel·lícula (1957)
Le Zodiaque chorégraphie lyrique sobre un llibret de Migot (1958-1960)
La plate, vaste savane per a soprano i instruments (1967)
3 chansons de joie et de souci per a veu i guitarra (1969)
5 monodies o cançons sense acompanyament sobre poemes de Pierre Moussarie (1970)[3]
3 dialogues pour voix et violoncelle (1972)
5 chants initiatiques per a veu i piano (1973)
També molta música litúrgica, un grup d'àlbums de peces característiques per a piano i nombroses obres per a orgue (podeu escoltar l'enregistrament en CD ARION ARN55435 Yvonne Monceau a l'orgue)
↑Cinq monodies (ou chants sans accompagnement): sur des poèmes de Pierre Moussarie|éditeur=Centre d'art national français|date=1970|oclc=77379303|lire en ligne=https://www.worldcat.org/search?q=no:77379303%7Cconsulté le=2020-12-07