Tipus | municipi d'Itàlia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
País | Itàlia | ||||
Regió | Laci | ||||
Ciutat metropolitana | Ciutat metropolitana de Roma Capital | ||||
Capital | Gerano | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.152 (2023) (113,83 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 10,12 km² | ||||
Altitud | 502 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Anatolia Anicia | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 00025 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0774 | ||||
Identificador ISTAT | 058044 | ||||
Codi del cadastre d'Itàlia | D978 | ||||
Lloc web | gerano.rm.gov.it |
Gerano ( Jeranu [iɛɾanu] segons el dialecte local)[1][2]és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat uns 40 km a l'est de Roma. Compta amb una població de 1146 habitants.[3] Des del 2001 forma part de la unió de comuni de la vall del Giovenzano. Gerano limita amb els municipis de Bellegra, Canterano, Cerreto Laziale, Pisoniano, Rocca Canterano i Rocca Santo Stefano.
El poble es troba sobre un turó a 502 metres sobre el nivell del mar al massís Ruffié,[4] una formació calcària dels subapenins lacials.
L'11 de març de 2000 a les 11:35 el poble va patir un violent terratrèmol de 4,3 a l'escala Richter amb epicentre a Rocca Canterano - Canterano.[5][6]
Pel que fa a la classificació climàtica dels comuni italians, forma part de la zona E, 2229 GR/G des del 2017. Fins el 2016 era zona D, 1898 GR/G.[7]
Es desconeix l'any de fundació de Gerano; tanmateix, se sap que l'any 1005 s'hi constituí un castrum. A l'edat mitjana, per la seva importància estratègica i econòmica, com a capital de la Massa Giovenzana va ser focus d'interès del papa Gregori VII que el 1077 va confirmar que el poble es dividira entre les diòcesi de Tivoli i l'abadia de Subiaco.[8]
Es troba al centre del poble, el seu campanar fa 25 m d'alçada i compta amb 4 campanes.
Es troba a les portes del centre històric. El seu campanar fa 21,8 m d'alçada i només té una campana.
Situat a la zona de Collevecchio/Santa Anatolia, va néixer com a Curtis Dominica ja al segle VI[9] esdevenint una autèntica església amb un important paper com a centre religiós cap al segle X.[10] Es va consolidar i ampliar amb una sèrie d'intervencions al segle XVI que el van portar a l'aspecte actual. És l'església més antiga de la vall de Giovenzano.[11]
Cap al segle X, Curtis Dominica es va convertir en una autèntica església, assumint el paper de centre religiós i destinació de processons. La cara de l'estructura és fruit d'una sèrie d'intervencions del segle XVI destinades a consolidar i ampliar l'edifici original. Des del segle V, la zona on avui hi ha l'església de Santa Anatòlia s'utilitzava per a la celebració de fires de bestiar i productes de la terra, les anomenades nundinae.[10]
L'església més petita del poble (7 × 5 m) es troba fora del centre històric prop de Fontana di Leo.
Gerano organitza la festa en honor de la Madonna del Cuore el primer diumenge després de Sant Marc (25 d'abril) i organitzen la catifa floral o infiorata més antiga d'Itàlia.[12] Només s'utilitzen pètals de flors i fulles de diversos tipus per a la creació de tapissos florals.
Data de l'any 1838 i se celebra cada any els dies 9 i 10 de juliol a la gespa de davant de la petita església que porta el nom de la santa.[13][14] Les festes d'aquest tipus s'anomenen nundinae i mostren activitats i productes ramaders locals.[9] Santa Anatòlia també és la patrona dels gitanos i encara avui aquesta festa atrau nombroses comunitats gitanes d'arreu d'Itàlia.