Fitxa | |
---|---|
Direcció | Claude Berri |
Protagonistes | |
Producció | Claude Berri Bodo Scriba Pierre Grunstein |
Dissenyador de producció | Hoang Thanh At |
Guió | Claude Berri Arlette Langmann Basat en la novel·la d'Émile Zola |
Música | Jean-Louis Roques |
Dissenyador de so | Pierre Gamet |
Fotografia | Yves Angelo |
Muntatge | Hervé de Luze |
Vestuari | Villard Bernadette, Gautrelet Sylvie i Vivaise Carolina |
Maquillatge | Martí cristiana i Hoang Thanh A |
Distribuïdor | Pathé Distribution |
Dades i xifres | |
País d'origen | Bèlgica França Italia |
Estrena | 1993 |
Durada | 160 min |
Idioma original | francès |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Germinal |
Gènere | Drama històric |
Lloc de la narració | França |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Germinal és una pel·lícula francobelga, adaptació de la novel·la homònima d'Émile Zola, dirigida per Claude Berri i estrenada el 1993. Ha estat doblada al català.[1]
La història té lloc en una colònia minera al nord de l'Estat fràncès, a finals del segle xix. Etienne Lantier (Renaud), un maquinista a l'atur, arriba a la ciutat i troba un lloc per quedar-se amb la família de Maheu (Gérard Depardieu). Ell s'enamora de la filla gran de Maheu, Catherine (Judith Henry). A la mina de carbó de Le Voreux troba un lloc de treball, però aviat coneix de primera mà les condicions inhumanes de feina, tan paupèrrimes que proposa als miners de dur a terme una vaga per augmentar el salari.
La vaga, que proposa Étienne, porta problemes a tota la indústria del carbó de la regió. Els burgesos, com els treballadors no van a treballar, contracten miners belgues i es despreocupen dels miners francesos. Els treballadors estan indignats i decideixen anar tots junts contra els militars que vigilen les mines. Es pot observar una escena que recorda el conegut quadre El Quart Estat de Giuseppe Pellizza da Volpedo. Hi ha un tiroteig en el qual diversos insurgents, entre ells Maheu i el seu fill petit, moren. A causa de la fam i la desesperació, els vaguistes finalment tornen al seu lloc de treball cobrant encara menys.
Souvarine (Laurent Terzieff) l'anarquista, saboteja la mina i la inunda, la qual cosa desemboca en un col·lapse. Etienne se salva, però Catherine i el seu ex-xicot, Chaval (Jean-Roger Milo), moren a l'interior. Finalment es veu Maheude (Miou-Miou) que torna a la feina a les mines, l'única dona coratjosa que no s'ha detingut davant de res i ha demostrat ser una gran lluitadora. Etienne se'n va a divulgar el marxisme a un altre lloc.[2]
La pel·lícula va obtenir el 1994 dotze nominacions als Premi César i en va guanyar dos: Millor fotografia i Millor vestuari. Les altres deu nominacions van ser en les següents categories: Millor pel·lícula, Millor director, Millor actriu (Miou-Miou), Millor actor de repartiment (Jean-Roger Milo), Millor actriu de repartiment (Judith Henry), Millor guió, Millor banda sonora, Millor so, art i Millor muntatge.