Gerrit Mannoury

Gerrit Mannoury

Gerrit Mannoury, 1917
Biografia
Naixement	17 maig 1867 Wormerveer (Països Baixos)
Mort	30 gener 1956 (88 anys) Amsterdam (Països Baixos)
Sepultura	Cementiri i Crematori de Westerveld, cremació ^52° 26′ 44″ N, 4° 37′ 54″ E / 52.445561°N,4.631669°E / 52.445561; 4.631669
Formació	Universitat d'Amsterdam
Alçada	1.647 mm
Activitat
Camp de treball	Filosofia de les matemàtiques, mecànica, anàlisi, Geometria descriptiva i geometria projectiva
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, filòsof, bookkeeper ^(en)
Ocupador	Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1926–1937) , emèrit Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1918–1926) Universitat d'Amsterdam, Professor extraordinari. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1917–1918) Universitat d'Amsterdam, Privatdozent. Facultat de matemàtiques i física de la Universitat d'Amsterdam (1902–1914)
Partit	Partit Comunista dels Països Baixos (1909–1929) Partit Socialdemòcrata dels Treballadors (1900–1909)
Professors	Diederik Korteweg
Alumnes	Arend Heyting i David van Dantzig
Obra
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social
Família
Cònjuge	Elisabeth Berkelbach van der Sprenkel
Pares	Gerrit Mannoury i Anna van Beek
Premis
(1946)  doctor honoris causa per la Universitat d'Amsterdam

Gerrit Mannoury (Wormerveer, 17 de maig de 1867 - Amsterdam, 30 de gener de 1956) va ser un matemàtic, filòsof i comunista neerlandès.

Vida i Obra

El seu pare, capità mercant, va morir quan només tenia un any i la família es va traslladar a Amsterdam on va ser escolaritzat. Gràcies a una beca municipal va poder fer els estudis secundaris a la Hogere Burgerschool, en la qual es va graduar el 1885 i va obtenir el títol de mestre.^[1] A partir de 1986 va fer de mestre a diferents escoles d'Amsterdam, de Noordwijk,^[2] d'Arnhem^[3] i d'Oosterhout,^[4] Fins que el 1893 va ser nomenat preceptor del fill de la rica i noble família Tindal, que vivia la meitat de l'any a Amsterdam i l'altra meitat a la seva finca de 's-Graveland.^[5] Durant aquesta època va establir amistat amb Frederik van Eeden^[6] i va estudiar un curs de mecànica a la universitat sota la direcció de Diederik Korteweg qui el va ajudar en els seus estudis.^[7] A la universitat, també va conèixer L. E. J. Brouwer.^[8]

El 1902 la família Tindal es va arruinar i va haver de buscar una nova feina. Va tornar a l'ensenyament a una escola privada de Bloemendaal.^[9] Mentre tant, s'havia afiliat al Partit Socialista i col·laborava activament en les seves tasques.^[10] A partir de 1902, i sense tenir cap títol acadèmic, va ser nomenat professor ajudant a temps parcial a la universitat d'Amsterdam, a proposta de Korteweg, que va veure en ell el potencial docent i investigador.^[11] La seva primera classe va ser el gener de 1903 sobre el Significat de la lògica matemàtica per la filosofia.^[12] Després d'un període d'atur en ser acomiadat de Bloemendaal, el 1906 va ser nomenat professor de l'institut de secundària de Helmond.^[13] El 1909, en escindir-se el Partit Socialista, va passar a formar part del Partit Social Demòcrata (comunistes).^[14] De totes formes, sempre va ser vist pels seus camarades com poc ortodox, per les seves posicions relativistes.^[15]

El 1910 va passar a ser professor de comptabilitat i comerç a l'escola comercial de Vlissingen,^[16] on va passar bona part de la Primera Guerra Mundial, ajudant els refugiats belgues i participant en la secció local del partit i en l'associació de lliures pensadors De Dageraad. El 1912 va publicar un interessant article sobre Francesc Ferrer i Guàrdia: Francisco Ferrer. † 13 oktober 1909.^[17] Finalment, el 1917 va ser nomenat professor extraordinari de la universitat d'Amsterdam,^[18] en la qual va fer la resta de la seva carrera acadèmica. El 1922, juntament amb Brouwer, van Eende i altres, va fundar el Cercle Significista que va desaparèixer, però, el 1926. Tot i així, Mannoury va continuar tota la seva vida treballant en aquesta teoria fins a la seva mort; primer concentrant-se en el llenguatge i les matemàtiques i, després, aplicant-ho als fenòmens de masses.^[19] D'altra banda, la seva defensa de la llibertat d'opinió i de la democràcia interna, van fer que fos expulsat del partit comunista el 1929, amb el naixement de l'estalinisme.^[20] Malgrat la seva expulsió, Mannoury va continuar sempre compromès en causes socials i polítiques progressistes.^[21]

El 1937 es va retirar i va passar a ser professor emèrit. El 1946 la universitat li va concedir un doctorat honoris causa. Va morir el 1956 i va ser incinerat; les seves cendres van ser escampades pels seus fills Jan i Cor.^[22]

Referències

1. Kirkels, 2019, p. 720.
2. Kirkels, 2019, p. 22.
3. Kirkels, 2019, p. 27.
4. Kirkels, 2019, p. 30.
5. Kirkels, 2019, p. 31.
6. Bergmans, 2005, p. 552.
7. Kirkels, 2019, p. 33.
8. Kirkels, 2019, p. 51.
9. Kirkels, 2019, p. 69.
10. Kirkels, 2019, p. 721.
11. Kirkels, 2019, p. 73.
12. Beth, 1956-58, p. 432.
13. Kirkels, 2019, p. 111.
14. Kirkels, 2019, p. 151.
15. Bergmans, 2005, p. 554.
16. Kirkels, 2019, p. 189.
17. Kirkels, 2019, p. 201.
18. Kirkels, 2019, p. 228.
19. Heijerman, 1990, p. 247.
20. Kirkels, 2019, p. 360-361.
21. Kirkels, 2019, p. 724.
22. Kirkels, 2019, p. 695-696.

Bibliografia

• Bergmans, Luc. «Gerrit Mannoury and his Fellow Significiants on Mathematics and Mysticism». A: Teun Koetsier, Luc Bergmans (eds.). Mathematics and the Divine: A Historical Study (en anglès). Elsevier, 2005, p. 549-568. ISBN 0-444-50328-5. 
• Beth, E.W. «On Mannoury's Method» (en anglès). Synthese, Vol. 10a, 1956-58, pàg. 432-439. ISSN: 0039-7857.
• Bourgin, Georges «Hommage à Gerrit Mannoury» (en francès). Synthese, Vol. 10, 1954, pàg. 414-. ISSN: 0039-7857.
• Heijerman, Erik. «Relativism and Significs: Gerrit Mannoury on the Foundations of Mathematics». A: H. Walter Schmitz (ed.). Essays on Significs (en anglès). John Benjamins BV, 1990, p. 247-272. ISBN 90-272-3295-4. 
• Kirkels, Mireille. Gerrit Mannoury (1867–1956) : een relativistisch denker (en neerlandès). Centre for Local Democracy, 2019. ISBN 978-90-361-0562-0. 

Enllaços externs

• Harmsen, Ger; Voerman, Gerrit. «Gerrit Mannoury». Biografisch Woordenboek van het Socialisme en de Arbeidersbeweging in Nederland, 1998. [Consulta: 6 febrer 2021]. (neerlandès)
• «Prof. dr. G. Mannourij, 1867 - 1956». Universiteit van Amsterdam. [Consulta: 6 febrer 2021]. (neerlandès)